Programa 495
L'obra (no sols musical) de les persones realment importants, el treball de les quals no s'oblida en desaparèixer físicament, sol anar guanyant terrenys i influència amb el pas del temps. Avançats, normalment, al seu temps, són les generacions següents les que fan créixer la seua figura, assimilant i engrandint les formes imaginades per estes persones, donant forma a quelcom paregut a una "escola".
John Coltrane, que va gaudir certament de reconeixement en vida, ha vist -és un dir- com les generacions més joves miraven la seua obra i li donaven una nova vida musical. Artistes de camps variats dintre de la música -rock, pop, avantguardistes, etc.- han vist en ell un no sols una obra interessant, important "per se", sinó un camí que calia aprofitar i explorar fins extreure d'ell noves oportunitats, noves experiències, noves inspiracions.
Evidentment, també dins del jazz la seua enorme petjada ha fet i continua obrint camins que nous músics, nous esperits inquiets en aquest gènere, es miren en la seua obra i conreen noves conseqüències musicals, portant el seu impuls fins a llocs inexplorats o observant la seua obra des d'angles diferents i sempre productius artísticament, fent créixer el fruit de la seua llavor amb noves branques.
Wayne Shorter, Dave Liebman, Richie Beirach, Eddie Gomez i Jack DeJohnette formen part d'unes generacions que, havent conegut Coltrane en vida alguns d'ells i altres no, reconeixen el seu llegat, admeten la seua influència i aspiren a continuar engrandint el seu fruit amb homenatges com el de l'actuació que aneu a escoltar en aquest programa. Va tindre lloc a un conegut auditori de Tokyo l'any 1987. Filmada i com a tal publicada inicialment, anys després ha estat publicada en CD amb una excel·lent qualitat, què fa que siga un enorme gust escoltar aquest quatre mestres consagrats retent homenatge al mestre Coltrane. El disc s'anomena, simplement, "Tribute to John Coltrane"
P.S.: En escoltar posteriorment el programa he observat un despiste al comentari que faig al respecte de la primera peça del disc "Mr. P.C." quan dic que era deguda a Paul Chambers. No és així. És una composició que John Coltrane va dedicar a aquest admirat contrabaixista.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dave Liebman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dave Liebman. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de gener del 2020
dijous, 19 d’octubre del 2017
Iñaki Salvador: un pianista consagrat poc conegut per estes terres
Programa 400
Iñaki Salvador Gil ( 10 d'abril de 1962 ) és un pianista, arranjador i compositor basc que cursa estudis clàssics de Piano, Acordeó, Harmonia, Contrapunt i Fuga. En el camp de la música moderna i el jazz és bàsicament autodidacta, havent rebut seminaris de músics amb Dave Liebman, Richie Beirach entre altres i havent cursat també els darrers graus al Taller de Músics o l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, als anys 80.
Atret també pel teatre ha compost vàries peces per acompanyar representacions, una de les quals és la que aneu a escoltar hui.
Es tracta de la música feta per a la transcripció teatral que el grup Tantaka Teatroa -i que vaig tindre la sort de poder veure a València feta per la gent d'Albena Teatre fa almenys 20 anys amb un pianista valencià, Ricardo Belda- va fer de l'obra de Alessandro Baricco "El pianista de l'oceà".
Feta amb una gran sensibilitat, d'acord amb el clima de l'obra i del muntatge teatral, fa poc he tingut l'oportunitat d'aconseguir-la i no he pogut resistir la temptació de posar-vos-la. No volia quedar-me per a mi el plaer de l'escolta.
Pianista de carrera consolidada i professor actualment al conservatori del Centre Superior de Música del País Basc, Iñaki Salvador és un dels pianistes de jazz més estimat a l'estat. Vàreu poder escoltar-lo formant part del disc de Gorka Hermosa "Malandro" que fa no massa vaig posar-vos.
Gaudiu d'una música delicada i d'enorme qualitat.
Iñaki Salvador Gil ( 10 d'abril de 1962 ) és un pianista, arranjador i compositor basc que cursa estudis clàssics de Piano, Acordeó, Harmonia, Contrapunt i Fuga. En el camp de la música moderna i el jazz és bàsicament autodidacta, havent rebut seminaris de músics amb Dave Liebman, Richie Beirach entre altres i havent cursat també els darrers graus al Taller de Músics o l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, als anys 80.
Atret també pel teatre ha compost vàries peces per acompanyar representacions, una de les quals és la que aneu a escoltar hui.
Es tracta de la música feta per a la transcripció teatral que el grup Tantaka Teatroa -i que vaig tindre la sort de poder veure a València feta per la gent d'Albena Teatre fa almenys 20 anys amb un pianista valencià, Ricardo Belda- va fer de l'obra de Alessandro Baricco "El pianista de l'oceà".
Feta amb una gran sensibilitat, d'acord amb el clima de l'obra i del muntatge teatral, fa poc he tingut l'oportunitat d'aconseguir-la i no he pogut resistir la temptació de posar-vos-la. No volia quedar-me per a mi el plaer de l'escolta.
Pianista de carrera consolidada i professor actualment al conservatori del Centre Superior de Música del País Basc, Iñaki Salvador és un dels pianistes de jazz més estimat a l'estat. Vàreu poder escoltar-lo formant part del disc de Gorka Hermosa "Malandro" que fa no massa vaig posar-vos.
Gaudiu d'una música delicada i d'enorme qualitat.
dijous, 2 de febrer del 2017
Tres mestres del saxo: Liebman, Lovano, Ravi Coltrane
Programa369
Els dies 12 i 13 de gener de 2007 varen ser dies negres en la història del jazz. En dos dies seguits desapareixien dues insignes figures del jazz, Alice Coltrane i Michael Brecker.
El darrer havia format par durant una desena d'anys d'una colla d'amics saxofonistes que es feien anomenar "Saxofon Summit". Acompanyats per un trio de ritme, el pianista Phil Markowitz, el baixista Cecil McBee i el bateria Billy Hart, un trio de saxofonistes de l'avantguarda del jazz i del post-bop Dave Liebman, Joe Lovano y Michael Brecker varen girar junts de tant en tant, uns grapat d'anys, sense abandonar les seues carreres individuals .
Admiradors tots tres de John Coltrane i colpits per la mort de Michael Brecker, a iniciativa de Dave Liebman, aquest i Joe Lovano varen pensar en fer un disc homenatge a estes dues figures desaparegudes, fonamentalment al seu company Michael Brecker (al qual es dedica el disc en la portada). Per completar el trio de saxos varen invitar al fill de John Coltrane, Ravi Coltrane, que va accedir.
Així va néixer un disc "Seraphic Light"del qual aneu a escoltar algunes peces (totes no caben al programa). Tres de les peces son producte del seu mestre John Coltrane, i les altres, composicions pròpies o d'algun altre autor, però sempre seguint les petjades del camí marcat per Coltrane.
El disc és una obra que deuria figurar en la discoteca de qualsevol afeccionat al jazz...al qual li agrade el darrer Coltrane, el més trencador, el més innovador. Així sona.
El grup s'ha reunit amb posterioritat en algunes ocasions gravant discos amb el mateix nom de Saxofon Summit, sempre cercant nous camins en l'avantguarda del jazz. Un nom, uns noms a recordar i seguir..
Els dies 12 i 13 de gener de 2007 varen ser dies negres en la història del jazz. En dos dies seguits desapareixien dues insignes figures del jazz, Alice Coltrane i Michael Brecker.
El darrer havia format par durant una desena d'anys d'una colla d'amics saxofonistes que es feien anomenar "Saxofon Summit". Acompanyats per un trio de ritme, el pianista Phil Markowitz, el baixista Cecil McBee i el bateria Billy Hart, un trio de saxofonistes de l'avantguarda del jazz i del post-bop Dave Liebman, Joe Lovano y Michael Brecker varen girar junts de tant en tant, uns grapat d'anys, sense abandonar les seues carreres individuals .
Admiradors tots tres de John Coltrane i colpits per la mort de Michael Brecker, a iniciativa de Dave Liebman, aquest i Joe Lovano varen pensar en fer un disc homenatge a estes dues figures desaparegudes, fonamentalment al seu company Michael Brecker (al qual es dedica el disc en la portada). Per completar el trio de saxos varen invitar al fill de John Coltrane, Ravi Coltrane, que va accedir.
Així va néixer un disc "Seraphic Light"del qual aneu a escoltar algunes peces (totes no caben al programa). Tres de les peces son producte del seu mestre John Coltrane, i les altres, composicions pròpies o d'algun altre autor, però sempre seguint les petjades del camí marcat per Coltrane.
El disc és una obra que deuria figurar en la discoteca de qualsevol afeccionat al jazz...al qual li agrade el darrer Coltrane, el més trencador, el més innovador. Així sona.
El grup s'ha reunit amb posterioritat en algunes ocasions gravant discos amb el mateix nom de Saxofon Summit, sempre cercant nous camins en l'avantguarda del jazz. Un nom, uns noms a recordar i seguir..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)