Programa 173
La fusió del jazz amb el pop i, sobretot, el funk, va produir una mescla sorprenent, rebutjada als mitjans més jazzistes, per -suposadament- ser una concessió a la comercialitat, però amb una enorme repercusió popular, essent el primer disc de jazz que arribà als nº 1 de totes les llistes de vendes, de qualsevol tipus de música a la seua eixida.
El camí obert per Miles Davis va ser immediatament aprofitat per un bon grapat de músics i, a hores d'ara, eixa mescla i d'altres ben sorprenents inicialment, han pogut obrir-se pas en l'audiència gràcies al forat que en les oïdes de la gent va provocar aquest disc, deixant pas a una més àmplia concepció del què és el jazz ara i ací.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bitches Brew. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bitches Brew. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 d’agost del 2012
Una autèntica fita: l'àlbum Bitches Brew
Programa 172
En la discografia de Miles Davis el Bitches Brew suposa, segurament, el trencament més radicals de tots els que va fer aquest inquiet músic, potser major que el Kind of Blue.
El pes que l'electrònica té en aquesta obra és decissiu i marca un trencament absolut amb els esquemes del Jazz de l'época, cosa que li va supossar moltes crítiques des dels sectors més puristes i la sorpresa generalitzada entre l'audiència
En la discografia de Miles Davis el Bitches Brew suposa, segurament, el trencament més radicals de tots els que va fer aquest inquiet músic, potser major que el Kind of Blue.
El pes que l'electrònica té en aquesta obra és decissiu i marca un trencament absolut amb els esquemes del Jazz de l'época, cosa que li va supossar moltes crítiques des dels sectors més puristes i la sorpresa generalitzada entre l'audiència
Subscriure's a:
Missatges (Atom)