Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris George Gershwin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris George Gershwin. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de febrer del 2025

Harmònica per a tot: Antonio Serrano - 2

Programa 706


Amb un sol programa, en una hora, no es pot exposar ni mínimament tots els camps que Antonio Serrano treballa.

A part de la decidida aposta pel jazz i el flamenc com a gèneres més conreats per l'harmonicista, els seus horitzons s'estenen molt més enllà. Al programa de hui podrem escoltar una petita tria de la seua discografia, on podreu copsar que no li té por a res.

El primer que escoltareu són dues peces de Piazolla, una d'elles amb un arranjament aflamencat. El so de l'harmònica, originat de forma similar al del bandoneó, resulta molt adequat.

A continuació hi ha una adaptació de músiques de Bach en una petita suite de quatre moviments, arranjats per Daniel Oyarzábal que toca el clave junt amb Pablo Martín Caminero al contrabaix. L'arranjament té un cert aire jazzístic, però és Bach al 100x100.

L'univers jazzístic i colorista, domesticat -podríem dir- per a una sensibilitat occidental, resulta impressionantment comprimit en un arranjament per a piano i harmònica de la conegudíssima "Rhapsody in Blue" de George Gershwin.

Per acabar, recordant els deu anys en què va treballar amb ell, hi ha una peça anomenada "Tributo a Paco de Lucía" on, acompanyat per una formació d'alumnes de la sucursal valenciana de la Berklee, es submergeix en una extensa improvisació de flamenc-jazz, que talla la respiració.

Tan sols us demane que, en eixa nova biblioteca d'Alexandria que és internet, feu una recerca amb el nom d'Antonio Serrano i gaudiu de la seua mestria i sensibilitat, sense manies de gèneres ni estils, però d'un altíssim nivell musical.

Com a curiositat, mireu l'enllaç que un propose amb una curiosíssima versió del pasdoble "Pepita Greus", on podreu observar alguns dels tipus d'harmònica existents, tocats tots per Antonio Serrano.


dijous, 9 de febrer del 2023

Unes dones polivalents: Les Germanes Katia i Marielle Labèque amb els Gershwin

 Programa 622

 


Com comentem a la locució, no és la primera vegada que les Germanes Labèque -dintre de la temporada dedicada a noms femenins a la música- sonen al nostre programa. 

Tampoc és la primera vegada que la música dels Germans Gershwin (24, 25, 147, 258...) apareix, ni la primera en que ho fan de forma conjunta.

Hui el que volem destacar és el toc classicista amb el que aquestes dones del País Basc francés s'enfronten a les composicions dels Gershwin, molt acostades a la sensibilitat jazzística a la manera de la seua època.

Ja varem esmentar en programes anteriors dedicats a aquestes excel·lents pianistes alguns apunts biogràfics i artístics de les que es troben, sens dubte, entre allò millor que ara mateix circula pels circuits professionals, raó per la qual ens remetem a aquells programes  anteriors per a aquests aspectes. 

Al programa de hui volem destacar tan sols com moltes dones, com elles, destaquen al camp de la interpretació, segurament aquell que de sempre els ha estat més propici en la seua projecció pública.

El disc, gravat el 1986 i publicat l'any següent va rebre crítiques molt contradictòries, però, d'allò que no hi ha dubte és de que resulta d'una qualitat enorme, en una interpretació a cavall entre la seua formació clàssica i els aires jazzistes dels compositors més exitosos que, segurament, ha donat el món del jazz en la seua vessant més ambiciosa musicalment parlant.

dijous, 14 de juny del 2018

Leonard Bernstein: una cimera de la musica nord-americana

Programa 429

La música clàssica  o culta nord-americana ha tingut dues o tres cimeres. Evidentment, el fundador de eixa línia de treball va ser Aaron Copland.
És molt més popular, potser, el treball de Gershwin al qual li hem dedicat un programa ja en la primera temporada d'Els Camins de la Música i té varis programes dedicats a la seua música, a part les cites com a influència en altres músics.

Deixeble d'Aaron Copland va ser el nostre protagonista hui: Leonard Bernstein, segurament el primer director nord-americà format musicalment als EE.UU.

Amb una carrera plena d'èxits -el més conegut del qual és, òbviament, "West Side Story"- va ser pianista excel·lent, gran director, segurament un dels cinc o sis millors del segle XX, difusor i professor de música què, segurament, serà recordat més en la seua faceta de compositor que en les altres, encara que hi ha moltes gravacions com a director que es tenen com a "canòniques", sobretot de la música de Mahler.

Com que  l'espai que tenim a aquest blog no és suficient per a lloar i parlar-ne sobre les múltiples facetes d'aquest personatge polièdric, no vaig a escriure massa més i vaig a donar-vos sols alguns enllaços on assabentar-se de la vida i miracles d'aquest personatge, músic genial i entregat difusor de la bellesa de la música.

Afortunadament, hui tenim eixa eina anomenada Internet on, si feu una cerca, en trobareu literalment centenars (o milers) de llocs dedicats a ell i la seua música. En concret a YouTube, en trobareu un bon grapat d'interpretacions seues i/o d'obres seues.

Heus ací uns quants per començar, a part de la pàgina de la wikipèdia enllaçada més amunt


https://leonardbernstein.com/  Completíssima pàgina en anglès sobre ell.

https://www.biography.com/people/leonard-bernstein-9210269

https://www.classicfm.com/composers/bernstein-l/ Música i biografia, en anglés.

https://www.classicfm.com/artists/gustavo-dudamel/guides/bernstein-mambo-simon-bolivar/
Fabulosa interpretació per part de Gustavo Dudamel al front de la Orquestra Simón Bolivar del "Mambo" de West Side Story

dijous, 7 de juliol del 2016

La música "nacionalista" nordamericana: Aaron Copland

Programa 345

Qui diu que el nacionalisme musical sols va produir-se a Europa? Aaron Copland és una mostra de que no va ser així. No està molt clar si per influència de la corrent europea o per propi impuls, com a conseqüència de la paràlisi que, també dins del món cultural, va produir la Primera Guerra Mundial què, en realitat, va ser pràcticament europea.

Cal també tindre compte de que els EE.UU. estaven submergits en la gran depressió del 29 i molts músics varen decidir que calia fer una música que connectara amb el gran públic i contribuïra a alçar els ànims de la gent.

És evident que, en aquells moments, la música popular nord-americana per excel·lència era el jazz i esta va ser la primera font d'inspiració de molts dels músics de l'època. Dintre d'aquest grapat de músic hi havia gent com Gershwin, Bernstein i, és clar, el propi Copland, que també escoltà amb atenció la música de l'interior dels EE.UU.


Però un viatge a Paris on, sobretot, va estar tres anys prenent classes amb la coneguda Nadia Boulanger, van fer que el seu estil es fera més ambiciós amb obres que, encara que sense abandonar el seu "segell" nord-americà i l'ambició de poder arribar a un públic el més ampli possible, resultaren més ambicioses  musical i estilísticament.

Dintre d'aquest camp se poden situar les dues obres que aneu a escoltar hui, una simfonia per orgue i orquestra -encàrrec de la pròpia Boulanger, que la va estrenar- i una simfonia de la qual escoltarem sols un fragment per manca de temps. El seu estil va ser prou eclèctic passejant-se per totes les novetats que anaven produïnt-se al món. Ell reconeix la influència de gent com Mahler o Stravinsky.

La seua popularitat com a compositor va ser també enorme als EE.UU. i arreu del món en ser el compositor de algunes bandes sonores de pel·lícules de gran èxit.

dissabte, 7 de juny del 2014

Unes germanes molt especials: les germanes Labèque-1

Programa 258

Com en tantes ocasions i en tots els àmbits on les persones que destaquen han estat "espentades" pels seus progenitors, les nostres personatges de hui, les germanes Katia i Marielle Labèque varen ser educades per la seua mare, la pianista i pedagoga musical italiana Ada Cechi, per a la música.

Nascudes a Baiona, al pais basc francés, varen ser educades musicalment des de la seua més tendra infantesa. Passaren pel Conservatori de Paris...i allí començà tot, amb una gravació dels Amen de Messiaen, quan contaven tan sols 17 i 19 anys. L'anècdota del tema la contarem al següent programa.

Inicialment es varen especialitzar en la música culta contemporània, interpretant i gravant obres de John Cage, David Chalmin, William Duckworth, Arvo Pärt, Michael Nyman, Terry Riley, Steve Reich, Pierre Boulez, etc.

Però les seues inquietuds musicals abasten, pràcticament, la història sencera de la música i la majoria de géneres, incloent-hi el flamenc o la música basca. Al programa de hui posarem una sèrie d'obres de Gershwin, sobretot la "Rhapsody in Blue" que va suposar el primer èxit mundial d'una parella de germanes que mai s'han separat ni artística ni personalment: viuen i treballen juntes, fins i tot amb les seues parelles, aspecte en el qual també han tingut parelles variades. Katia va estar casada amb John McLaughlin i ara amb el cantant de Red Velvet, mentre que Marielle està casada amb un conegut director d'orquestra rus, Semyon Bychkov

dissabte, 9 de novembre del 2013

Porgy and Bess: Ella Fitgerald i Louis Armstrong, i 2

Programa 232

Res que afegir a allò que varem dir de l'òpera.

Com que queda un poc de temps, podreu escoltar algunes cançons, gravades un any abans de la gravació de l'òpera. Una mena de prova que el productor va fer amb algunes cançons soltes per veure si el duet funcionava. I funcionava, i com!


dissabte, 2 de novembre del 2013

Porgy and Bess: Ella Fitgerald i Louis Armstrong-1

Programa 231

La primera òpera escrita als EE.UU. per a negres, encara que fora escrita per un blanc, George Gershwin, junt amb el seu germà, Ira, que va fer part de les lletres junt a l'autor de la noveŀla que va donar peu a la creació del'òpera, DuBose Heyward, altre blanc refinat que va saber captar amb senzillesa i naturalitat el clima entre els negres de la seua època en l'obra Porgy.

Musicada ací amb arranjaments de Rusell García i amb el plat fort, la presència dels dos artistes que a l'època eran la imatge de la masculinitat i la femineitat negra: Ella Fitzgerald i Louis Armstrong, la gravació és una autèntica joia que cal escoltar en un ambient tranquil i relaxat, si es pot, per gaudir de la seua bellesa i de les veus de dos dels pilars del jazz de tots els temps.

dissabte, 30 d’abril del 2011

Jordi Sabatés: El secret de la criolla

Programa 140
El camaleònic, inclassificable i exceŀlent músic, Jordi Sabatés i els seus acompanyants, ens ofereixen hui un exemple del seu món musical, amb peces de la seua pròpia collita i un arranjament, en format de suite, d'algunes conegudes peces de George Gershwin.

Es pot demanar més?