Com comentem a la locució, no és la primera vegada que les Germanes Labèque -dintre de la temporada dedicada a noms femenins a la música- sonen al nostre programa.
Tampoc és la primera vegada que la música dels Germans Gershwin (24, 25, 147, 258...) apareix, ni la primera en que ho fan de forma conjunta.
Hui el que volem destacar és el toc classicista amb el que aquestes dones del País Basc francés s'enfronten a les composicions dels Gershwin, molt acostades a la sensibilitat jazzística a la manera de la seua època.
Ja varem esmentar en programes anteriors dedicats a aquestes excel·lents pianistes alguns apunts biogràfics i artístics de les que es troben, sens dubte, entre allò millor que ara mateix circula pels circuits professionals, raó per la qual ens remetem a aquells programes anteriors per a aquests aspectes.
Al programa de hui volem destacar tan sols com moltes dones, com elles, destaquen al camp de la interpretació, segurament aquell que de sempre els ha estat més propici en la seua projecció pública.
El disc, gravat el 1986 i publicat l'any següent va rebre crítiques molt contradictòries, però, d'allò que no hi ha dubte és de que resulta d'una qualitat enorme, en una interpretació a cavall entre la seua formació clàssica i els aires jazzistes dels compositors més exitosos que, segurament, ha donat el món del jazz en la seua vessant més ambiciosa musicalment parlant.
