Programa 267
El dia 11 de juliol de 2014 ens sorprenia la desagradable notícia de la mort d'uns dels constructors del jazz més modern. Charlie Haden, com a conseqüència de complicacions de la poliomelitis, que el va colpejar als 15 anys i que va canviar la seua carrera de cantant per la de contrabaixista en atrofiar-se les seues cordes vocals.
No sabem què hauria estat d'un Haden cantant, però el que podem dir és que el seu pas com a contrabaixista pel món del jazz ha deixat una fonda petjada. Des dels llunyans dies de la seua col.laboració al disc de Coleman "The shape of jazz to come" l'any 1959", que va projectar-lo de manera definitiva al primer pla de l'escena internacional. El disc va ser comentat ja al programa 89 d'Els Camins de la Música.
En cumplir els 50 anys, la seua dona va organitzar una actuació amb companys habituals i alguns invitats. La gravació d'esta actuació és la que escoltareu al programa de hui.
Haden ja va aparèixer esmentat al nostre Programa 160 com acompanyant de Lee Konitz.
Òbviament continuarem algun programa més glosant la seua figura. Ara toca escoltar-lo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lee Konitz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lee Konitz. Mostrar tots els missatges
dissabte, 20 de setembre del 2014
diumenge, 15 de gener del 2012
Lee Konitz: Un tòtem del jazz-II
Programa 160
Aquest saxo alt, nascut com a músic amb gent com Coleman com a model, passat al bop per Tristano i mariner després de totes les aigües, com més joves els mariners millor, demostra, al programa de hui, que amb 73 anys es pot tocar amb el bo i millor de l'última (o penúltima) fornada del jazz en una gravació en directe al Birdland de l'any 2011,acabadeta de treure del forn com qui diu, amb ni més ni menys que Charlie Haden, Brad Mehldau i Paul Motian. Es pot demanar més?
La gravació es deu a la iniciativa de la gent de la gravadora ECM, un dels puntals de la renovació musical a Europa en molts géneres de música, però també del jazz.
Aquest saxo alt, nascut com a músic amb gent com Coleman com a model, passat al bop per Tristano i mariner després de totes les aigües, com més joves els mariners millor, demostra, al programa de hui, que amb 73 anys es pot tocar amb el bo i millor de l'última (o penúltima) fornada del jazz en una gravació en directe al Birdland de l'any 2011,acabadeta de treure del forn com qui diu, amb ni més ni menys que Charlie Haden, Brad Mehldau i Paul Motian. Es pot demanar més?
La gravació es deu a la iniciativa de la gent de la gravadora ECM, un dels puntals de la renovació musical a Europa en molts géneres de música, però també del jazz.
Lee Konitz: Un tòtem del jazz-I
Programa 159
Saxo tenor blanc, sempre cercant una veu pròpia i moltes vegades, per això, acostant-se a les avantguardes sense acabar de integrar-se en cap d'elles, és el nostre protagonista del programa de hui i del vinent.
Alumne avantatjat i "fill pròdig" del sempre singular pianista Lennie Tristano, Konitz, que pels dies d'emissió d'aquest programa acabava de fer els 73 anys en una actuació que vaig tindre el goig de veure en directe a Oporto, de forma casual, manté, a eixa edat i malgrat alguns problemes de salut, la mateixa inquietud per la recerca i perfecció del seu acurat so i, alhora, com sempre va fer, les ganes de acostar-se a la gent més jove pel gust de tocar amb qui encara no té clares les coses, potser, però que comparteix l'entusiasme per fer música que ell no ha perdut mai.
Saxo tenor blanc, sempre cercant una veu pròpia i moltes vegades, per això, acostant-se a les avantguardes sense acabar de integrar-se en cap d'elles, és el nostre protagonista del programa de hui i del vinent.
Alumne avantatjat i "fill pròdig" del sempre singular pianista Lennie Tristano, Konitz, que pels dies d'emissió d'aquest programa acabava de fer els 73 anys en una actuació que vaig tindre el goig de veure en directe a Oporto, de forma casual, manté, a eixa edat i malgrat alguns problemes de salut, la mateixa inquietud per la recerca i perfecció del seu acurat so i, alhora, com sempre va fer, les ganes de acostar-se a la gent més jove pel gust de tocar amb qui encara no té clares les coses, potser, però que comparteix l'entusiasme per fer música que ell no ha perdut mai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)