José Luís Montón és un guitarrista i compositor del món del flamenc, amb àmplia discografía -no sempre de flamenc "estricte"- i Gorka Hermosa és un acordionista d'Euskadi i professor d'acordió al Conservatori de Santander.
Quan l'any 2011 la parella Montón/Hermosa o Hermosa/montón, varen parir el primer Flamenco Etxea, la veritat és que varen tindre una acollida enorme i positiva entre la premsa internacional especialitzada i també va ser acollit molt favorablement en els cercles musicals més variats a l'estat espanyol. Les emissores públiques i la mateixa TVE es varen fer ressò de l'eixida de l'obra, amb ressenyes, entrevistes i algun petit concert gravat. Fins i tot al nostre programa em vaig fer ressò de la seua eixida en dos programes amb llarga entrevista inclosa, però...
Però el problema d'estes músiques arriscades és que la seua eixida es sembla a la llum d'una bengala, molta llum i fins i tot soroll momentàniament i després...
Tots dos són músics de carrera consolidada, carrera internacional reconeguda i les seues obres són interpretades arreu del món -afortunadament-, però a nivell de popularitat, vull dir, de popularitat de la que es reflecteix en les emissores estàndard, fins i tot en les especialitzades o en els programes de les grans institucions públiques de música -orquestres nacionals, municipals, grups de cambra reconeguts, etc.- del territori espanyol, la seua presència és escassa, escassíssima diria jo, per no dir pràcticament marginal.
Malgrat tot, ells continuen el seu camí, treballant, component, entenent-se. Aleshores sorgeix un altre fruit de la "saga" que, per no despistar, es diu Flamenco Etxea-2. I torna el fenomen. Entrevistes, ressenyes, alguna peça radiada i, fins i tot, una altra petit concert a la TVE-2 i Ràdio 3. Perfecte.
Entre el primer Flamenco Etxea i el segon, que hui escoltareu, hi ha hagut, a més a més, altres fruits de la seua amistosa voluntat creativa que, en general, han gaudit de molt bona crítica. Ells no paren de treballar, cadascú pel seu camí i, de tant en tant, com és el cas, col·laborant per enriquir-se mútuament.
Ara, igual és que jo soc una persona apassionada amb determinades persones, determinats exercicis de risc, i voldria que aquests esforços no es quedaren reduïts a l'àmbit dels incondicionals i/o dels públics més "especialitzats" i el seu ressò sempre em sembla insuficient. El reconeixement a l'esforç creatiu per innovar, per eixir-se'n dels caminets mil vegades trepitjats, lluitant per endinsar-se en la selva desconeguda que hi ha als costats d'eixos camins, amb esforç, il·lusió i la necessària quantitat d'entusiasme per perseverar en el seu treball, sense preocupar-se massa dels oripells i eixa cosa tan fugissera que és "la fama" , el reconeixement, dic, sempre és, al meu parer, escàs, escassisim.
El Flamenco Etxea-2, és un disc calidoscòpic, inspirat, amb col·laboracions de gent de procedència geogràfica i musical d'allò més variat. Hi ha veus d'Euskadi i d'Andalusia, és clar, també, però, cantants i instrumentistes de camps, i fins i tot països, "allunyats" (?), conduïts per la parella promotora de l'invent amb ma segura, solvent, deixant-los en llibertat per aportar les seus idees, els seus mons, al món imaginat per Gorka Hermosa i José Luís Montón. Un món on l'única cosa segura és la necessitat de crear música, bona música, original, encisadora, inclassificable segons els paràmetres estàndard, però que, a poc que es tinga una sensibilitat mínima i una obertura d'horitzons, fa gaudir d'una experiència poc freqüent i enriquidora.
Afortunadament, la durada del programa dóna per escoltar-lo sencer. Veureu com el meu entusiasme és encomanadís gràcies a la màgia musical de dos músics de soca-rel, inspirats, que, i eixa és una gran virtut, sense renunciar a les seues essències originals clarament reconeixibles, saben maridar els seus mons i els d'altres gents en una obra realment preciosa.
No sé si la saga continuarà amb un altre "Flamenco Etxea-3", gràcies donaria als deus si ens feren eixe regal.
Simplement, escolteu-los i deixeu-vos dur.
