Tornem a la càrrega amb una obra, en aquest cas, sols parcialment interpretada per les dues germanes Katia i Marie Labèque, però que és producte impulsat, patrocinat, per elles.
El disc Amoria, que vol dir Amor en euskera, és el resultat d'un enamorament de les dues pianistes nascudes a Baiona, quan un personatge fonamental, Thierry Biscary, cantautor en euskera, músic i instrumentista entre altres de percussions basques com la txalaparta, les va mostrar el museu de música basca que hi ha a Errenteria.
Totalment copsades per la quantitat d'obres (més d'una tona de papers, segons diuen elles) fetes per músics bascos, d'un costat i l'altre de la ratlla administrativa, varen immediatament proposar-se divulgar almenys part d'aquella immensa quantitat de música. Diuen que varen pensar a fer, fins i tot, un disc per a cada època de les arxivades (des del segle XVI fins ara), però, d'entrada, han fet una petita tria, una degustació, posant alguns exemples de cadascun dels segles.
Heus ací la idea amb la qual està construït el repertori d'aquest disc que va de Joanes Anxieta a Alberto Iglesias, passant per Ravel o Guridi, i tot per homenatjar a una petita pàtria retrobada.
Un ampli ventall d'artistes, tots euskalduns, han donat vida a una caixa de "delicatessen" que cal degustar amb calma, peça a peça, mosset a mosset, per assaborir-los bé.
Especial esment cal fer a una hipnòtica versió del famós Bolero de Ravel, seguint la versió per a dos pianos del mateix Ravel, però enriquint-la per la intervenció de l'Ensemble Hegiak que, proporcionant un discret i contundent alhora fons sonor als pianos, contribueixen, enormement, a la creació del clímax enlluernador de la peça, que cobra una vida inesperada en una obra escoltada un i mil vegades.
Bé, per les Germanes Labèque!!
