Programa 194
Un cop passat per l'experiència Zappa, Jean-Luc Ponty va madurar la seua personalitat, tant instrumental com compositiva.
En el primer aspecte, la seua adopció del violí elèctric, amb modificacions de la seua collita (violins amb cinc o sis cordes), el seu só sec, sense el vibrato característic dels instrumentistes de violí, junt amb la sonoritat elèctrica, que podia ser confosa amb la d'una guitarra elèctrica, etc...
En l'aspecte compositiu, la seua completíssima formació musical el dugué a fer peces llargues, fins i tot simfonies en varis moviments, que li facilitava el donar-li ales a les seues necessitats expressives.
El só contemporani arribava al violí en el jazz amb les aportacions, ja definitives, d'un Jean-Luc Ponty en plena possessió de totes les seues capacitats expressives, tant instrumentals com compositives.
