Programa 241
Francesca Caccini (1587-ca.1645) va ser absolutament pionera tant en l'aspecte humà,
defensora dels seus drets com a dona, com en l'aspecte musical, que és
l'aspecte pel qual apareix en la sèrie de programes que esta
temporada estem dedicant, als Camins de la Música, a aquelles dones que
han destacat en el camp musical de la música culta i del jazz -cantants
a banda- i a les quals, la seua condició de dona les ha privat de la
popularitat i fama que els seus col·legues masculins, no sempre amb més mèrits, els ha impedit entrar a la història "oficial" de la música.
Filla del compositor Francesco Caccini i de la cantant Lucia Gagnolanti què, de manera quasi familiar, formaven la Camerata Fiorentina, què era el grup particular de cambra dels Ducs de Florència a l'època dels Médici, va aconseguir una enorme fama i prestigi professional, fins al punt d'ésser la persona millor pagada a la Cort Florentina.
Gent de molt de prestigi, com el mateix Monteverdi, contemporani i col·lega
seu, no va tindre problemes en elogiar-la públicament com a cantant i
destacada instrumentista de llaüt, viola de gamba, clavicèmbal, arpa i
potser altres, donat el caràcter familiar de la "troupe" de la qual formava part i què va liderar a la mort de son pare.
Val a dir que la seua primera actuació com a cantant va ser a la tendra edat de tretze anys substituint sa mare, prematurament morta.
