La vida i l'obra del nostre músic de hui, Éric-Alfred-Leslie Satie, conegut com a Erik Satie és l'obra d'un "outsider" que, malgrat tot, no li va anar malament en la música, entenent allò d'"anar-li bé" en el sentit de que va ser un autor reconegut en vida. Ara sí, resulta enormement sorprenent que un artista tan "trencador" de la norma, puguera treure endavant la seua obra en vida.
Bé, en vida...en part perquè la seua forma de viure va fer que quan va morir, en entrar els seus amics a sa casa -on en més de vint i set anys no havia entrat ningú- aparegueren una gran quantitat de papers amb música que ell mai havia "presentat en societat", sense que les causes es coneguen, entre altres andròmines vàries i un enorme grapat de brutesa.
Com diguem al programa era un autèntic "bohemi" en el sentit que la paraula tenia llavors, que no és exactament el mateix que ara.
La seua música, influenciada evidentment pel trencador moment que va viure (nasqué el 17 de maig de 1866. Morí l'1 de juliol de 1925, als 59 anys) en totes les arts, té un segell inconfusible que, lamentablement, no sé si hui en dia es pot/sap interpretar tal i com ell la tenia al cap.
Va treballar al conegut café-cabaret Le Chat Noir, i va començar a publicar les seues Gimnopèdies al mateix temps que escrivia cançons per als/les cantants del cabaret. Va militar breument, amb Claude Debussy a la secta dels Rosa-Creus, per als quals va fer música i escrits varis, encara que això va durar menys de dos anys. Però la vertadera acceleració en la vida de Satie no va vindre de l'èxit creixent de les seues obres per a piano, amb partitures plenes de comentaris humorístics i irònics per a que les llegira l'intèrpret (al final de la seua vida va renunciar a que el pianista diguera res sobre els comentaris), va ser Ravel qui, segurament sense saber-ho, va activar el Satie posterior, que es va integrar a totes els "ismes" de l'época, una característica de finals del segle XIX i començament del XX. Una època de gran excitació artística i vital per la societat artística d'aquells anys. En eixa època va escriure música per a pel·lícules, ballets, teatre...i obres que, com Vexations, són encara hui avantguarda.
No hi ha espai en aquestes breus notes per a explicar la "vida i miracles" d'aquest heterodox personatge, rebutjat pel conservatori on hi va tornar anys després, sense que això influïra, segurament, gens ni mica en la seua música.
De veres un personatge del qual cal escoltar la seua música i deixar-se "penetrar" per ella, sense més pretensions. Al youtube hi ha un grapat. Qui sap què li rodava pel cap quan la va escriure?
