Programa 250
Després que la Spalding va guanyar el Grammy al febrer de 2011, amb l'àlbum primer, Junjo, aquest va entrar en el Billboard 200 al 138. Amb el segon, Esperanza, el material d'Spalding estava destinat a ser més un reflex de si mateixa com a artista, amb músics seleccionats per presentar millor el material i anà directe al nº 10. Un crític va dir d'ella que Esperanza és "un collage en expansió de la fusió del jazz , Brasil, i fins i tot un toc de hip-hop". Un altre va comentar que" el gran canvi "a l'"Esperanza" és el cant .... Això fa que sigui un àlbum més accessible, i en alguns aspectes més convencional".
Respecte dels àlbums tercer i quart la crítica es va rendir i les vendes es dispararen.
Però Esperanza Spalding no para i, un cop acabada la gira del "Radio Music Society", va girar amb un grup de tres dones. Ella mateix, al baix elèctric i de fusta, la veterana pianista, compositora, estudiosa, etc. Geri Allen y la consagrada percusionista Terri Lyne Carrington. Tres generacions de músiques de jazz que han fet eixir del seu retir a la Geri Allen. Fins ara no hi ha gravacions en disc, però hui podreu escoltar audios d'actuacions en directe i d'altres directes dels discos anteriors.
Ara mateix està girant amb Jack DeJohnette, Joe Lovano,i Leo Genovese.
Caldrà seguir amb molta atenció l'evolució d'esta joveníssima dona (29 anys). Té encara molt per donar!.
