Programa 251
La vida a la desapareguda URSS no va ser fàcil per les expressions artístiques poc convencionals, com sol succeir en tots els llocs on un integrisme burocratizat domina amb ma de ferro tota la vida social.
Malauradament, a una gran feina oficial d'educació cultural i sobretot musical innegable i -segurament- única en la història del món, li va eixir la rèmora dels censors polítics del "gust ortodoxe". Malgrat tot, com sol passar, la gent se les apanyava com podia per anar fent. Un dels casos paradigmàtics és el de la protagonista dels dos programes que anem a dedicar a Sofia Gubaidulina.
D'origen tàrtar i nascuda el 1931, li va pillar de ple l'estalinisme més estricte, però malgrat això, va seguir amb atenció les innovacions estilístiques de la música culta que passaven pel món, i protegida en certa mesura pel gran Dmitri Xostakóvitx què, malgrat alguns enfrontaments amb el règim, era massa gran per anular-lo públicament, va reeixir-se'n, treballant en la composició de bandes sonores de peŀlícules per guanyar-se la vida, treballant en la seua obra més personal a les estones que li quedaven...
En la seua primera etapa va formar amb altra gent el grup "Astreia", dedicat a la recerca, recreació i interpretació de les músiques polulars amb instruments originals de les zones de què es tractava.
Lamentablement, és molt difícil trobar discografia de la seua primera època, per això els dos programes estaran dedicats a la seua obra posterior a la seua emigració, quan, sota el padrinatge de gent com el violinista Gidon Kremer, la seua popularitat va explotar literalment.
