Programa 271
En l'anterior programa fèiem la presentació d'una xicona de catorze anys i mig que es mostrava com un esclat dintre del panorama català del jazz, de la mà del seu "pigmalió" Joan Chamorro, artífex d'eixe petit miracle -petit en el sentit físic de la paraula, però gran en els resultats- què és la Sant Andreu Jazz Band.
Eixida d'una escola municipal -sí, sí, municipal...senyor quina enveja!- de l'Ajuntament de Barcelona, aquest projecte ja ha quallat en una sèrie de descobriments de músics -xiquetes i xiquets de menys de catorze anys o una miqueta més- què, com l'Andrea Motis, comencen a brillar amb llum pròpia com a excel.lents intèrprets. Però un altre dia tornarem a parlar de la Sant Andreu Jazz Band.
Hui toca parlar, un altre cop, de l'Andrea Motis, la més coneguda fins ara dels seus fruits (encara que no l'única; ja en parlarem), actualment actuant ja amb nom propi o formant part de l'anomenat "Motis-Chamorro Grup", en una mostra més de generositat per part del Chamorro, sense que la seua joventut -ara ja amb déneu anys- siga cap problema. Ben al contrari, l'experiència dels quatre o cinc anys passats ja dalt de l'escenari, ben acompanyada i amb ella xuclant de tots com una esponja, li han vingut d'allò més bé, com es demostra en la música que hui escoltarem, treta de l'actuació en directe al Jamboree, eixa benemèrita institució que tots els dies de l'any, fa música de jazz en directe, el 2013, amb l'acompanyament habitual del quintet Chamorro-Motis o Motis-Chamorro, que tant se val i la presència de luxe del veterà saxofonista Scott Hamilton.
Veu madura, presència a l'escenari potent però duta amb discreció i modèstia, evident millora a la trompeta i enorme sensibilitat al saxo, evidencien una progressió per part de l'Andrea, conscient per part de la jove figura de que la música Jazz és, abans que res, fruit del coŀlectiu.
Sobren els elogis. Tan sols escolteu-la...i apunteu el seu nom en la llista de les vostres favorites.
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta sant andreu. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta sant andreu. Ordena per data Mostra totes les entrades
dissabte, 25 d’octubre del 2014
dissabte, 28 de març del 2015
La Sant Andreu Jazz Band en la seua salsa: entrevista a Joan Chamorro-1
Programa 288
No és la primera vegada que anem a parlar en aquest programa de la Sant Andreu Jazz Band, però en aquest cas aportem un testimoni de primera ma.
En el marc d'un mini-festival de Jazz celebrat a Torrent a finals del mes de febrer passat, varem tindre l'oportunitat de veure'ls en directe.
Aprofitàrem l'ocasió per entrevistar al seu director/factòtum, el Joan Chamorro.
La música que escoltarem serà la del disc anomenat "Jazzing 3", un dels recopilatoris que, amb freqüència aproximadament anual, treuen com una mena de testimoni de com van fent-se les coses. Les músiques provenen d'actuacions en directe de la formació, en el cas del "Jazzing 3" de l'any 2011, tretes a la llum el 2012. Al disc compten amb la col.laboració de Terell Staford, Wycliffe Gordon, Jesse Davis, Ricard Gili, Josep Traver, Esteve Pi
Podreu escoltar les declaracions del propi Chamorro, extretes de l'entrevista que li varem fer al "hall" de l'Auditori de Torrent, moments abans que començara l'actuació.
Com a complement de l'entrevista i del propi programa, podeu fer una ullada al "YouTube" que està farcit de filmacions d'actuacions d'aquesta colla de xiquetes i xiquets, de entre 6 i 18 anys, i veure com es mouen en l'escenari i com actuen amb una professionalitat realment admirable.
No és la primera vegada que anem a parlar en aquest programa de la Sant Andreu Jazz Band, però en aquest cas aportem un testimoni de primera ma.
En el marc d'un mini-festival de Jazz celebrat a Torrent a finals del mes de febrer passat, varem tindre l'oportunitat de veure'ls en directe.
Aprofitàrem l'ocasió per entrevistar al seu director/factòtum, el Joan Chamorro.
La música que escoltarem serà la del disc anomenat "Jazzing 3", un dels recopilatoris que, amb freqüència aproximadament anual, treuen com una mena de testimoni de com van fent-se les coses. Les músiques provenen d'actuacions en directe de la formació, en el cas del "Jazzing 3" de l'any 2011, tretes a la llum el 2012. Al disc compten amb la col.laboració de Terell Staford, Wycliffe Gordon, Jesse Davis, Ricard Gili, Josep Traver, Esteve Pi
Podreu escoltar les declaracions del propi Chamorro, extretes de l'entrevista que li varem fer al "hall" de l'Auditori de Torrent, moments abans que començara l'actuació.
Com a complement de l'entrevista i del propi programa, podeu fer una ullada al "YouTube" que està farcit de filmacions d'actuacions d'aquesta colla de xiquetes i xiquets, de entre 6 i 18 anys, i veure com es mouen en l'escenari i com actuen amb una professionalitat realment admirable.
dijous, 11 d’abril del 2024
En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer
"Hi ha persones que en tenen llum pròpia, que desprenen una energia especial".
Amb eixa descripció es referia Joan Chamorro, de la Sant Andreu Jazz Band, al Toni Belenguer.
Dotat d'una màgia personal indefugible i d'una mestria musical indiscutible i indiscutida per les persones que el varen conéixer i compartir amb ell la seua passió per la música, Toni Belenguer és un d'eixes persones que, per donar-se a qualsevol company/a que li demanara la seua sòlida i segura cooperació, no en té més que un sol disc publicat sota la seua titularitat, que podeu escoltar a aquest enllaç del programa que li vàrem dedicar.
El disc vaig tindre el gust i -diria- l'honor, d'escoltar-lo en la seua presentació en un petit teatret, ja desaparegut, a Campanar, que va acompanyar-lo amb una mena d'"action painting", on una pintora amiga anava pintant mentre ell i el seu grup tocaven. Era l'any 2007 i encara no existia el "Camins". La sensació va ser la d'una troballa encisadora; vaig eixir flotant d'aquell teatret. Després vaig tindre l'oportunitat d'escoltar-lo acompanyant a altres músics. Recorde, amb especial emoció, la seua col·laboració al projecte que Jesús Salvador "Chapi" va posar dempeus -crec que per única vegada- al Claustre de la Universitat de València un projecte preciós i arriscat sobre Bach i músiques africanes; allí hi era el Toni Belenguer, aportant la seua visió jazzística de la idea del "Chapi", amb el seu habitual magistral treball.
La gent amiga de Sedajazz, projecte al qual va pertànyer des del començament, s'ha sentit especialment afectada per la seua absència. El seu trombó ha deixat un forat inesborrable a la Big Band de Sedajazz. La seua gent, la de Sedajazz, i la d'un altre preciós projecte educatiu musical, el de la Sant Andreu Jazz Band amb el qual va coŀlaborar abundantment, varen presentar una actuació amb un grapat impressionant de músiques i músics, tots volent aportar el seu granet de sorra a l'homenatge de l'amic i del músic, per eixe ordre,
El
teatre Principal de València va ser el marc d'aquell homenatge i,
afortunadament, hi ha testimoni gravat, i a YouTube, que és la música que es podrà
escoltar als programes de hui i al pròxim. Un tribut d'amistat -sobretot- i d'admiració al mestre/company desaparegut.
Gràcies Toni! Per sempre!
dissabte, 11 d’abril del 2015
La Sant Andreu Jazz Band en la seua salsa: entrevista a Joan Chamorro- i 2
Programa 289
Segona part de l'entrevista feta amb Joan Chamorro a Torrent, en febrer passat.
En aquest cas la música prové del "Jazzing 4", un doble CD i doble DVD recopilatori dels anys 2012 i 2013, publicat el 2014, on poder gaudir de la música i de la presència en escena d'aquesta colla de gent jove que donarà -ja està donant- moltes alegries a la gent afeccionada al jazz, no sols per estes terres, sinó a nivell internacional. De fet l'Andrea Motis, és la primera de les persones eixides de la Sant Andreu Jazz Band, què ja va fent gires professionals, formant parella artística amb el seu professor i, ara ja, col·lega. En aquest cas compten amb la col.laboració de professionals com Dick Oatts, Scott Robinson, Scott Hamilton, Ignasi Terraza, Esteve Pi, Josep Traver, Curro Galvez i Victor Correa, que reforcen el conjunt sense amagar les joves individualitats, cosa que comprovareu si veieu els DVD.
Com que els elogis se m'acaben, sols recomanaré visitar la seua web per que pugau veure si hi ha alguna actuació per prop d'on estigueu: no s'ho deixeu passar i aneu-hi a veure'ls. A la mateixa web podeu veure uns quants videos i escoltar tota la seua música. a més podeu escoltar el discs sencers a Bandcamp
Per tal d'independitzar-se artística i econòmicament, han creat un segell "Jazz to Jazz" on, a preus molt raonables, es poden adquirir els seus discos. Crec que és un projecte a recolzar...i a més són de casa. Ah!, i us ben assegure que no tinc cap comissió...
Segona part de l'entrevista feta amb Joan Chamorro a Torrent, en febrer passat.
En aquest cas la música prové del "Jazzing 4", un doble CD i doble DVD recopilatori dels anys 2012 i 2013, publicat el 2014, on poder gaudir de la música i de la presència en escena d'aquesta colla de gent jove que donarà -ja està donant- moltes alegries a la gent afeccionada al jazz, no sols per estes terres, sinó a nivell internacional. De fet l'Andrea Motis, és la primera de les persones eixides de la Sant Andreu Jazz Band, què ja va fent gires professionals, formant parella artística amb el seu professor i, ara ja, col·lega. En aquest cas compten amb la col.laboració de professionals com Dick Oatts, Scott Robinson, Scott Hamilton, Ignasi Terraza, Esteve Pi, Josep Traver, Curro Galvez i Victor Correa, que reforcen el conjunt sense amagar les joves individualitats, cosa que comprovareu si veieu els DVD.
Com que els elogis se m'acaben, sols recomanaré visitar la seua web per que pugau veure si hi ha alguna actuació per prop d'on estigueu: no s'ho deixeu passar i aneu-hi a veure'ls. A la mateixa web podeu veure uns quants videos i escoltar tota la seua música. a més podeu escoltar el discs sencers a Bandcamp
Per tal d'independitzar-se artística i econòmicament, han creat un segell "Jazz to Jazz" on, a preus molt raonables, es poden adquirir els seus discos. Crec que és un projecte a recolzar...i a més són de casa. Ah!, i us ben assegure que no tinc cap comissió...
dijous, 3 de febrer del 2022
Un altre pas endavant de l'Andrea Motis
Andrea Motis és una artista que, des que va començar a destacar dintre de la Sant Andreu Jazz Band, sent una esplèndida realitat amb sols 14 anys i de la mà del Joan Chamorro, hem seguit amb molt d'interés -i plaer- la seua evolució de la qual podreu trobar exemples al nostre programa.
La pandèmia i la maternitat no han aturat la seua carrera i fa un parell d'anys va gravar un disc amb composicions seues, majoritàriament, Do outro lado do azul, on els ritmes brasilers i un cert flaire mediterrani completaven un disc molt agradable que, a escala mundial va ser publicat, ni més ni menys, que per la prestigiosa marca Verve.
En aquest cas fa un fort pas endavant i amb el disc Colors & Shadows i amb el recolzament i, en algun cas, la integració dintre de la prestigiosa orquestra de jazz de la ràdio alemanya de l'oest (WDR Big Band), demostra que la seua progressió no s'atura. Fins i tot es permet tornar a gravar, amb els arranjaments i la direcció de Michael Moosmann que ja havia treballat amb ella de molt jove, algunes de les seues peces de l'anterior disc, que cobren així un color molt més "jazzístic".
Com que no hem estalviat elogis (merescuts) a l'Andrea Mots en anteriors programes, en aquest cas ens limitarem a destacar l'aparició del disc, on la trompeta demostra que ja és una eina perfectament integrada al seu llenguatge jazzístic i on la seua veu, serena i avellutada, amplia matisos i control donant una molt agradable sensació en escoltar-la sense perdre ni una miqueta de "swing" quan cal.
Esperem amb impaciència el seu pròxim treball i, si se'ns presenta l'oportunitat, veure-la en directe.
Endavant, Andrea!!
dissabte, 1 de novembre del 2014
Andrea Motis: La promesa es fa realitat - i 2
Programa 272
I com vaig prometre ací està la part del fabulós concert al mític Jamboree que no va tindre espai a l'anterior programa.
El completem amb algunes de les peces del seu segon disc "Feeling good", on la Motis la fa acompanyar el Chamorro per part dels membres de la Sant Andreu Jazz Band, els seus joveníssims/es companys/es de fatigues. Noms a retindre, per cert, car alguns d'eixos noms ja en tenen disc propi. Ja en parlarem...
Quina alegria escoltar gent tan jove fent-ho tan bé!
I com vaig prometre ací està la part del fabulós concert al mític Jamboree que no va tindre espai a l'anterior programa.
El completem amb algunes de les peces del seu segon disc "Feeling good", on la Motis la fa acompanyar el Chamorro per part dels membres de la Sant Andreu Jazz Band, els seus joveníssims/es companys/es de fatigues. Noms a retindre, per cert, car alguns d'eixos noms ja en tenen disc propi. Ja en parlarem...
Quina alegria escoltar gent tan jove fent-ho tan bé!
dijous, 17 de desembre del 2020
En l'acomiadament d'un mestre: L'adéu a Toni Belenguer
Lamentablement, si hi ha una cosa segura en la vida és la mort i aquesta no respecta ni qualitat humana ni qualitat artística.
El dia 13 de setembre, de forma sobtada i a la inadmissible edat de 42 anys, inadmissible per a qui tenia encara, de segur, moltíssims fruits artístics que donar, ens va deixar Toni Belenguer, persona, músic, compositor i, sobretot, mestre entre els mestres del seu instrument, el trombó, del qual era professor al Conservatori de la ciutat de València i membre fundador d'eixe projecte meravellós i quasi miraculós per la seua pervivència "contra vent i marea" del projecte Sedajazz.
El seu prestigi sobrepassava les fronteres estatals i la seua mort ha tingut ressò més enllà de les nostres fronteres, potser més que en aquest esquifit ambient cultural i vida musical estatal i valenciana.
La seua obra més personal, és dir, aquella que quedarà per sempre més com a testimoni de la seua qualitat artística, es resumeix en tan sols dues gravacions, una de l'any 2007, anomenada "Alter Ego", i la darrera, un disc en col·laboració amb Voro Garcia, publicat l'any 2015 sota el títol de "Reality Shaw". Tots dos han estat emesos al nostre programa
https://caminsdelamusica.blogspot.com/2010/11/toni-belenguer.html
https://caminsdelamusica.blogspot.com/search?q=Reality+Shaw
La seua tasca més abundant, però, està dispersa en una enorme quantitat de col·laboracions en discos (i actuacions) d'altres artistes què, coneixedors de la seua qualitat i solvència professional per adaptar-se a qualsevol projecte, acudia per deixar la seua petjada, sense ànims de destacar. Més aviat, tractant de col·laborar en la mida de les seues possibilitats a la millora de la qualitat del producte de l'artista protagonista. Potser uns dels seus darrers treballs anònims haja estat la seua presència al disc de debut de la jove violinista catalana de jazz Èlia Bastida, un dels darrers productes de la "pedrera" del Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band i el del grup valencià Pete Lala .
Al programa de hui hem tractat d'espigolar, de entre la meua discoteca, peces on la seua presència era destacada. Una mena de petit popurri de la seua activitat com a humil membre a la millor glòria d'un altre artista. Trobareu moments on la seua presència, els seus solos o les seues composicions donen fe de la seua enorme qualitat tècnica i artística.
Com que el seu primer disc, "Alter Ego", no es va escoltar completament al seu moment en la primera temporada del "Camins de la Música", al següent programa el posarem sencer, parlant el mínim imprescindible per a deixar-vos gaudir de la seua delicada sensibilitat i la, ja llavors a l'any 2007, impecable tècnica.
Sit tibi terra levis, Toni, i gràcies per tot.
dijous, 29 de gener del 2015
La màgia de Joan Chamorro. La màgia de la veu-1
Programa 281
No és la primera vegada que parlem del Joan Chamorro i del seu projecte de la Sant Andreu Jazz Band. Anem a fer-ho un cop més.
En aquest cas la raó és l'aparició al mercat, a les darreries del 2014, d'un disc anomenat "La màgia de la veu", on es recullen interpretacions de les quatre alumnes de la SAJB que, fins ara, han tret un disc al carrer sota el padrinatge del Chamorro.
En els comentaris del llibret del disc, en Chamorro argumenta la importància que per a ell té el que el seu alumnat cante, car la veu és "un meravellós instrument com una part important del músic, més enllà què a posteriori pugui utilitzar-ho professionalment o no. M'interessa la connexió de l'oida interna amb l'instrument, i aquesta connexió es fa palesa amb el cant..."
El que podrien anomenar "mètode Chamorro", evidentment funciona, i ho fa amb eixa connexió entre el cant i l'aprenentatge d'un instrument perquè la "nostra capacitat d'improvisació i de creació no només ve donada pel nostre coneixement de l'harmonia i el nostre domini de l'instrument, sinó també per la nostra capacitat d'imaginar (cantar interior o exteriorment) melodies", en paraules del mateix Chamorro.
El disc, una autèntica delícia per a l'oïda de qualsevol persona, li agrade o no el jazz, recull, com hem dit, intervencions de les quatre alumnes seues que han gravat ja algun disc sota el padrinatge de "Joan Chamoro presenta..." i són: Magalí Datzira, 17 anys, contrabaixista, Rita Payés, 16 anys, trombonista, Andrea Motis, 19 anys, trompeta i saxo, i Eva Fernández, 20 anys, saxo i, evidentment, les quatre canten peces en les quals cadascuna fa un homenatge a alguna de les dives indiscutibles del jazz vocal femení. Al programa de hui, primer dels dos que en farem, les homenatjades són Ella Fitgerald, Sarah Vaughan i Billie Holiday.
El pròxim programa acabarem d'escoltar completament aquest deliciós disc. Relaxeu-vos i gaudiu tranquiŀlament de com, amb bona feina i amor per la música, es pot fer meravelles amb personetes des d'una edat en la qual, segons els cànons habituals, sols es poden esperar intents voluntariosos.
No és la primera vegada que parlem del Joan Chamorro i del seu projecte de la Sant Andreu Jazz Band. Anem a fer-ho un cop més.
En aquest cas la raó és l'aparició al mercat, a les darreries del 2014, d'un disc anomenat "La màgia de la veu", on es recullen interpretacions de les quatre alumnes de la SAJB que, fins ara, han tret un disc al carrer sota el padrinatge del Chamorro.
En els comentaris del llibret del disc, en Chamorro argumenta la importància que per a ell té el que el seu alumnat cante, car la veu és "un meravellós instrument com una part important del músic, més enllà què a posteriori pugui utilitzar-ho professionalment o no. M'interessa la connexió de l'oida interna amb l'instrument, i aquesta connexió es fa palesa amb el cant..."
El que podrien anomenar "mètode Chamorro", evidentment funciona, i ho fa amb eixa connexió entre el cant i l'aprenentatge d'un instrument perquè la "nostra capacitat d'improvisació i de creació no només ve donada pel nostre coneixement de l'harmonia i el nostre domini de l'instrument, sinó també per la nostra capacitat d'imaginar (cantar interior o exteriorment) melodies", en paraules del mateix Chamorro.
El disc, una autèntica delícia per a l'oïda de qualsevol persona, li agrade o no el jazz, recull, com hem dit, intervencions de les quatre alumnes seues que han gravat ja algun disc sota el padrinatge de "Joan Chamoro presenta..." i són: Magalí Datzira, 17 anys, contrabaixista, Rita Payés, 16 anys, trombonista, Andrea Motis, 19 anys, trompeta i saxo, i Eva Fernández, 20 anys, saxo i, evidentment, les quatre canten peces en les quals cadascuna fa un homenatge a alguna de les dives indiscutibles del jazz vocal femení. Al programa de hui, primer dels dos que en farem, les homenatjades són Ella Fitgerald, Sarah Vaughan i Billie Holiday.
El pròxim programa acabarem d'escoltar completament aquest deliciós disc. Relaxeu-vos i gaudiu tranquiŀlament de com, amb bona feina i amor per la música, es pot fer meravelles amb personetes des d'una edat en la qual, segons els cànons habituals, sols es poden esperar intents voluntariosos.
dissabte, 11 d’octubre del 2014
Andrea Motis: Una promesa-1
Programa 270
En la present temporada, barrejades amb algun tema que tinga una certa actualitat o interès, hem pensat dedicar la major part dels programes possibles, en funció del material al nostre abast, a les músiques produïdes "al terreny", com a bons consumidors sostenibles (¡). És dir, anem a tractar de posar música de persones que treballen i viuen als nostres territoris.
El primer programa -i alguns més- amb esta intenció va a estar dedicat a una figura emergent del jazz català, una persona que compta ara amb dinou anys i que canta de forma excel.lent, toca la trompeta i el saxo alt i, de vegades, fins i tot es fa els arranjament de les peces interpretades. Parlem de l'Andrea Motis.
Nascuda el maig de 1995, ja va treure el seu primer disc sota el mestratge de Joan Chamorro i criada, musicalment, en el caliu d'una institució enormement interessant, l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, un barri de Barcelona. Un lloc on s'estan fent bé les coses.
Sota l'acurada direcció del Chamorro, la Motis ha anat creixent des dels 10 anys, en què es varen trobar a l'Escola, a una enorme velocitat, fent palesa una enorme intuïció musical i un potencial enorme dintre de la música del jazz.
Al present programa escoltaren peces de les aparegudes al seu primer disc conjunt, anomenat "Joan Chamorro presenta Andrea Motis". La música, a la web del Bandcamp, pot ser escoltada gratuïtament des de la web. El disc, aparegut al 2010, va ser gravat amb una Andrea Motis de, tan sols, quatorze anys i va ser una bomba dins del panorama jazzístic català, replegant un enorme grapat de bones crítiques. En general hi soc d'acord.
Reconec que son un més dels qui estan captivats per la qualitat, encant i bon fer de la Motis. Pense que vosaltres també ho estareu quan l'escolteu. I és el primer disc; dos més han seguit fins ara. Espere amb enorme interès el quart.
En la present temporada, barrejades amb algun tema que tinga una certa actualitat o interès, hem pensat dedicar la major part dels programes possibles, en funció del material al nostre abast, a les músiques produïdes "al terreny", com a bons consumidors sostenibles (¡). És dir, anem a tractar de posar música de persones que treballen i viuen als nostres territoris.
El primer programa -i alguns més- amb esta intenció va a estar dedicat a una figura emergent del jazz català, una persona que compta ara amb dinou anys i que canta de forma excel.lent, toca la trompeta i el saxo alt i, de vegades, fins i tot es fa els arranjament de les peces interpretades. Parlem de l'Andrea Motis.
Nascuda el maig de 1995, ja va treure el seu primer disc sota el mestratge de Joan Chamorro i criada, musicalment, en el caliu d'una institució enormement interessant, l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu, un barri de Barcelona. Un lloc on s'estan fent bé les coses.
Sota l'acurada direcció del Chamorro, la Motis ha anat creixent des dels 10 anys, en què es varen trobar a l'Escola, a una enorme velocitat, fent palesa una enorme intuïció musical i un potencial enorme dintre de la música del jazz.
Al present programa escoltaren peces de les aparegudes al seu primer disc conjunt, anomenat "Joan Chamorro presenta Andrea Motis". La música, a la web del Bandcamp, pot ser escoltada gratuïtament des de la web. El disc, aparegut al 2010, va ser gravat amb una Andrea Motis de, tan sols, quatorze anys i va ser una bomba dins del panorama jazzístic català, replegant un enorme grapat de bones crítiques. En general hi soc d'acord.
Reconec que son un més dels qui estan captivats per la qualitat, encant i bon fer de la Motis. Pense que vosaltres també ho estareu quan l'escolteu. I és el primer disc; dos més han seguit fins ara. Espere amb enorme interès el quart.
dijous, 18 d’abril del 2024
En record d'un amic: La màgia de Toni Belenguer-2
En aquest segon programa dedicat a la memòria del trombonista valencià Toni Belenguer, escoltareu peces dedicades a ell d'algunes de les persones del món de la música que el varen conéixer i varen poder disfrutar de la seua vàlua com a músic i, sobretot, com a amic.
La llista de persones que varen participar és un "qui és qui" del jazz mediterrani i part de la resta de l'estat. En una entrevista al seu amic d'infantesa, Francisco Blanco "Latino", el "motor" de Sedajazz, diu que el problema per a organitzar l'actuació no va ser el trobar a la gent, sinó quadrar les agendes de tantíssima gent que volia intervindre. Supose que més d'una persona es quedaria fora, però malgrat això varen ser una seixantena les músiques i músics que varen actuar aquell 17 de juliol de 2022 (*). D'aquella actuació són les músiques que sonaran, extretes de la gravació publicada pels seus amics de sempre de Sedajazz, organitzadors de l'acte.
Al nostre Camins ja varen elaborar un programa amb gravacions d'altres on ell hi participava, col·laborant de manera desinteressada, aportant el seu "savoir faire" per tractar que el resultat -sota la titularitat d'un altre- fora el millor possible: això era allò que importava, la consecució d'una obra impecable, perfecta a ser possible, amb això es donava per satisfet. El seu ego era ben menut, al contrari de la seua generositat.
Voldria destacar que, en correspondència a la col·laboració rebuda al llarg de molts treballs, la gent de la Sant Andreu Jazz Band, què ha tret un disc d'homenatge al Toni pels mateixos dies de l'acte del Principal, amb el seu "factòtum", Joan Chamorro, i un grapat de les gents joves amb les quals va treballar en els seus discos primerencs el Toni Belenguer, varen estar presents.
I no diré més. Insistir en el record emocionat d'aquell excel·lent músic i millor persona, que ens va abandonar amb tan sols quaranta-dos anys, quan tota la professió esperava d'ell moltíssimes coses encara donat el que havia fet fins al moment.
Gràcies per tot, Toni.
diumenge, 15 de gener del 2012
Joan Chamorro i la pedrera del jazz a Catalunya
Programa 161
L'interés que no ha tingut, ni té, el "establishment" de la música a l'estat espanyol (Conservatoris i altres del mateix pelatge) pel jazz, ha estat cobert en alguns casos per iniciatives particulars què, impulsades per persones entusiastes -músics i afeccionats- tracten de tapar el forat com poden.
Una de les iniciatives més reixides és El Taller de Músics de Barcelona. Estació obligada de pas per a tothom qui vulga formar-se com cal en aquesta música a l'estat espanyol, té en Joan Chamorro un dels seus puntals.
Afortunadament ací, al País Valencià, la gent de Sedajazz ha pres nota del model i està fent una exceŀlent tasca, com ja hem dit alguna vegada.
Embolicat en mil i un projectes, el mestre Chamorro porta endavant en l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu un projecte amb personetes entre 7 i 20 anys, que es pretén pedrera de futurs músics professionals. Doncs bé, d'aquest projecte, ixen -recolçats amb algunes coŀlaboracions de luxe- els músics que van a interpretar una sèrie de versions de les peces més conegudes de Miles Davis que podreu escoltar en aquest programa en la gravació d'una actuació en directe. El disc s'anomena "Miles Tribut Big Band / Sketches of Catalonia"
Pareu l'orella que alguns dels noms que escoltareu ací seràn -alguns ja ho són pràcticament- els hereus dels Sambeat, Tebar, Francisco Blanco "Latino", etc., etc.
L'interés que no ha tingut, ni té, el "establishment" de la música a l'estat espanyol (Conservatoris i altres del mateix pelatge) pel jazz, ha estat cobert en alguns casos per iniciatives particulars què, impulsades per persones entusiastes -músics i afeccionats- tracten de tapar el forat com poden.
Una de les iniciatives més reixides és El Taller de Músics de Barcelona. Estació obligada de pas per a tothom qui vulga formar-se com cal en aquesta música a l'estat espanyol, té en Joan Chamorro un dels seus puntals.
Afortunadament ací, al País Valencià, la gent de Sedajazz ha pres nota del model i està fent una exceŀlent tasca, com ja hem dit alguna vegada.
Embolicat en mil i un projectes, el mestre Chamorro porta endavant en l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu un projecte amb personetes entre 7 i 20 anys, que es pretén pedrera de futurs músics professionals. Doncs bé, d'aquest projecte, ixen -recolçats amb algunes coŀlaboracions de luxe- els músics que van a interpretar una sèrie de versions de les peces més conegudes de Miles Davis que podreu escoltar en aquest programa en la gravació d'una actuació en directe. El disc s'anomena "Miles Tribut Big Band / Sketches of Catalonia"
Pareu l'orella que alguns dels noms que escoltareu ací seràn -alguns ja ho són pràcticament- els hereus dels Sambeat, Tebar, Francisco Blanco "Latino", etc., etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)