Programa 488
Com ja hem comentat algunes vegades, el jazz s'ha convertit en un gènere musical que ha mostrat la seua facilitat per mesclar-se amb qualsevol tipus de música, sempre que els que ho intenten tinguen la capacitat i els coneixements musicals suficients d'ambdós espais. Aquest és el cas.
El músic català Joan Díaz, amb una llarga i variada experiència tant en actuacions, com en gravacions, com en l'ensenyament musical en camps tan variats com el jazz, la música pop i el flamenc, lidera un grup anomenat New Catalan Ensemble. Com ja sabeu, els "ensemble" (paraula francesa que significa "conjunt") solen ser una fórmula utilitzada per a formacions de composició variable ajustades a les peces a interpretar. La fórmula té una llarga tradició al llarg de la història de la música, amb uns o altres noms. En aquest cas la idea ha estat fusionar el so d'alguns instruments de vent tradicionals a les "cobles" sardanístiques, a composicions fetes pel propi Joan Díaz, musicant poemes de poetes catalans actuals.
El resultat, reforçat jazzísticament per la presència del Joan Chamorro i l'Andrea Motis, crec que supera la prova del "maridatge" que molts intenten i no tots aconsegueixen. La tenora, el flabiol i el tible, vents provinents de les cobles, interactuen amb instruments típics del jazz (piano, trompeta, amb la Motis que la toca, a més de cantar, més la del veterà jazzista valencià David Pastor, contrabaix, saxos, fiscorn i percussió).
La música amb tocs jazzístics, evidentment, però també de música "clàssica" contemporània i pinzellades "coblistes", completa un treball interessant i original i de molt agradable escolta. Per cert, el disc s'anomena "Coses que es diuen però que no es fan", provinent d'un dels poemes que està musicat al disc què, per cert és del 2014 i, des de llavors, el Joan Díaz ha fet més treballs amb el seu "ensemble".
