Nascuda a València l'any 1976, la vida d'Ester Andújar ha estat sempre immersa en la música.
Des dels seus començaments, ja fa algun decenni fins al disc que escoltareu al programa , de hui hi ha un recorregut d'aprenentatge primer i de mestratge després. El seu debut, amb "Tristeza de Amar" (2002), va revelar la seua facilitat per abordar peces de jazz complexes amb elegància.
El seu segon àlbum, que vàreu poder escoltar al nostre programa 79, "Celebrating Cole Porter" (2005) com a primer programa de la tercera temporada allà pel 2010, va estar gravat a Nova York amb un conjunt internacional i que ha estat remasteritzat el 2024, va mostrar el seu domini del so del mestre Cole Porter, acompanyada per un excel·lent grapat de músics nord-americans. Un disc que feia esperar una trajectòria més abundant de gravacions.
Amb aquell disc va fer una sèrie de gires per uns quants països europeus i de fora del continent. Va fer actuacions i col·laboracions amb molta gent, tant de la terra com d'artistes internacionals en gira europea, la llàstima, però, és que per circumstàncies, en què tenen a veure tant els temes artístics com els personals, ha calgut esperar fins començaments d'aquest any 2025 per tindre l'oportunitat de gaudir de la seua veu en una gravació feta sota el nom d'Ester Andújar.
El disc "Inner Songs", que va eixir a la llum al principi d'aquest any, ens mostra un aspecte molt interessant de l'Ester Andújar, la seua capacitat com a cantautora, i fent-ho -a més a més- en tres llengües: valencià, castellà i anglés, a més d'una cançó de l'autor brasiler Toninho Horta.
Encara que, tant l'ambient del disc com l'acompanyament, en quartet, és estrictament jazzístic, les seues interpretacions, com he llegit per algun lloc, estan entre un jazz tranquil, tipus Chet Baker, unes lletres que fan recordar un jove J.M. Serrat i unes inflexions vocals que, per a mi, l'acosten a l'actual Sole Jiménez. No sé què opinarà Ester Andújar d'aquesta apreciació meua, però l'aire estrictament jazzístic del disc de Cole Porter queda un poc difuminat en aquest disc, encara que, a alguna de les cançons, continua demostrant la desimboltura amb la que aborda l'"scat", reforçant l'aspecte més jazzístic del seu cant.
Les lletres, per cert, cal destacar que no són textos innocents, sinó que aborden temes com els assassinats masclistes o l'aspiració republicana i la memòria històrica o la destrucció del territori, junt amb d'altres de temàtica més personal, més íntima.
Esperem amb curiositat al pròxim llançament d'Ester Andújar, per veure cap on es decanta.
Per cert, no puc estar-me de destacar que la gravació ha eixit sota el segell, clar, de SEDAJAZZ RECORDS. La barrancada no va poder amb ells.
P.D,: Els seus discos es poden escoltar en, pràcticament, totes les plataformes,
