Retrat
de François de Troy on es pot llegir, com a símbol de l'èxit
d’Elisabeth Jacquet, la presència del teclat i la d'una partitura a la
ma, que reconeix el seu lloc en la societat com una dona coneguda i cultivada
No sempre, en qualsevol moment i època, alguna dona que volguera dedicar-se a la tasca de compondre ho va poder fer. Sempre va haver, però, ací i enllà, alguna que per circumstàncies familiars o socials, i per la seua pròpia vàlua, va poder sobreeixir i acomplir la seua vocació, amb gran profit artístic, social i fins i tot econòmic.
Élisabeth-Claude Jacquet va nàixer a Paris el 17 de març de 1665, a una família de llarga tradició musical. Un dels seus avis era constructor de clavicèmbals i el seu para ho era també, a part d'un compositor i organista reconegut, fins i tot a la cort de Lluís XIV. Esta circumstància i la precocitat que mostrava la xiqueta tant per al cant com per a la interpretació al teclat, va fer que son pare li la presentara al Rei Sol amb només sis anys, aconseguint que el meravellara i la prenguera sota la seua protecció. Educada junt amb els huit fills bastards del rei per la llavors institutriu, Madame de Maintenon, primer favorita i després esposa del rei, va rebre una exquisida educació musical que, òbviament, donades les seues condicions naturals, va ser ben aprofitada per l'anomenada pel rei "la petite merveille" i "la merveille du siècle".
Va anar-se de la cort quan es va casar amb un famós músic i organista, Marin de la Guerre, però, donat que els dos cognoms eren ja coneguts i reconeguts a l'època, en lloc de desaparèixer el cognom de família de l'Élisabeth, va afegir el del seu marit al seu, formant el nom amb el qual va ser coneguda a aquell moment i amb el qual ha passat a la història de la música, Élisabeth Jacquet de la Guerre.
Encara que la seua obra és especialment abundant en composicions dedicades al clavecí, també va escriure peces teatrals i alguna òpera, d'èxit variable, cançons, algunes de les quals recollides de la tradició popular, i un grapat de peces de cambra amb el violí com a protagonista amb notable repercusió.
Hui, en el primer programa dedicat a ella, escoltarem un seguit de peces del seus dos llibres dedicats al clavecí, on la pròpia Élisabeth Jacquet de la Guerre, al segon, proposa que també poden ser interpretades al violí, cosa que demostra que coneixia les possibilitats i limitacions d'aquest instrument i, per extensió, la seua enorme sapiència musical.
