Devia ser una obvietat, lamentablement, però, no ho és: tenim al País Valencià i exercint no només la difusió de la seua sapiència musical des de l'àmbit pedagògic als conservatoris, sinó, encara més, exercint la seua mestria artística des dels més diversos escenaris i camps, un grup de reconeixement internacional i mèrit reconegut i merescut.
Els músics que formen el Grup Amores han vessat la seua sapiència, sensibilitat i esperit artístic en, pràcticament, tots els camps possibles de la música: antiga, compositors contemporanis, treballs per a obres de dansa, teatre, cine, simfònic i, amb gran generositat -i gust- sessions didàctiques per a criatures menudes i no tan menudes.
Des que l'any 1989 varen decidir abocar les seues carreres com a percussionistes amb el far de John Cage al davant, la seua activitat no s'ha aturat. Amb carreres individuals igualment fructíferes, Pau Ballester, Àngel Garcia i Jesús Salvador Chapi, ens han deixat, tan sols, set discos sota aquest nom d'"Amores" i afegint el recopilatori que s'escolta al programa, amb una tria remasteritzada d'un grapat de les peces ja publicades en CD com a grup.
Aquests 30 anys(+5) que volem destacar hui són una mostra d'on l'amor per la música i les coses ben fetes pot arribar. Música meravellosa, variada, abastant des de composicions del segle XI de la Hildegard de Bingen, fins a obres d'ahir mateix i de hui junt amb composicions pròpies: un ventall reduït però sucós de la seua trajectòria discogràfica.
Òbviament, la seua obra no gravada, tant del col·lectiu com de les individualitats, és molt més extensa i hui la "màgia" d'internet ens permet accés a algunes coses més, però la seua feina en, per exemple, els múltiples concerts didàctics per escolars haurien de ser causa suficient per a l'agraïment etern col·lectiu de la ciutadania de per ací.
En els dies en què es publica aquesta nota estan rodant un espectacle, "Ubuntu", amb un músic i una ballarina africans, que és una autèntica "orgia percussiva". Una mostra del seu amor i respecte per les músiques de l'Àfrica que tant ha estudiat i conreat i de les que, segons reconeix, tant ha aprés. Si trobeu una actuació de l'espectacle prop de casa -o no tan prop, no s'ho perdeu.
P.S.: L'any 2019, poc abans de la publicació del recopilatori, vaig tindre l'oportunitat de fer a Jesús Salvador Chapi una llarga entrevista a la seua aula del Conservatori de València, que vaig esprémer en diversos programes per difondre la personalitat d'aquest home i el seu entusiasme vital per l'art que treballa.
Vos
recomane l'escolta d'aquells programes: una delícia per a mi, quan li
vaig fer l'entrevista, i una font de saviesa, no sols musical, d'algú
que sabia de què parlava.
