dijous, 17 de setembre del 2020

Jazzrausch: classicisme i modernitat

Programa 518

 

 Al programa anterior varem escoltar un Beethoven inèdit, embolcallat amb robes de jazz amb tocs molt destacadament discotequers. Els de la Jazzrausch Big Band han triat eixe camí. Un més dels que la gran corrent del jazz enllumena constantment.

La gent de l'orquestra ha triat encetar eixe camí, tan legítim com qualsevol altre, sempre que les coses es facen bé i el seu rerefons cultural musical no els faça fer barbaritats. No és el cas dels alemanys com podreu comprovar al programa de hui.

Ja varem dir que la pràctica totalitat d'elles i ells provenen dels estudis reglats de música, és dir, que coneixen bé la "teoria". La cosa, però, és que també coneixen el que és la música de les grans "big bands" de l'època corresponent i d'això donen fe en aquest disc on els tocs discotequers hi són, encara que no d'una forma tan aclaparadora, sonant realment com una "big band" anys 50 evolucionada i ací el jazz què expressen s'acosta molt més al so convencional d'aquelles formacions històriques: és dir, han fet els deures abans d'aventurar-se amb les innovacions.

La música que aneu a escoltar és una suite "Mirror Suite", composta especialment per a ells per un del membres més destacats de l'avantguarda, jazzística i musical en general, d'Alemanya, Christian Elsässer, què, a més, dirigeix la formació en aquest cas. La gravació és del 2018, l'anterior a la Beethoveniana.

Evidentment cal parar l'orella molt acuradament i escoltar amb atenció la (relativament) innovadora música i seguir-li la pista tant als Jazzrausch com al Christian Elsässer.