Programa 418
Nascut: 11 d'abril de 1916 - Buenos Aires, Argentina
Mor: el 25 de juny de 1983 - Ginebra, Suïssa
El talentós compositor argentí, Alberto Evaristo Ginastera (Buenos Aires, 11 d'abril de 1916, +Ginebra, 25 de juny de 1983) de pare català i mare italiana. va prendre lliçons privades de música quan era encara un nen i va ingressar al Conservatori Nacional de Música de Buenos Aires, on va estudiar composició ; també va prendre lliçons de piano. Des de ben jove ja va començar a compondre; el 1934, amb 18 anys, va guanyar el 1r premi de la societat musical El Únisono per les seues Piezas Infantiles per a piano. Les seues primeres obres duien el segell de la música tradicional argentina, encara que de seguida la complexitat de la seua forma de composar es va fer palesa. El seu esperit autocrític li va fer rebutjar algunes obres de joventut, rehabilitades després per la crítica; per exemple, el seu Concierto argentino, per a piano i orquestra (1935), i la seva Simfonia núm. 1 ("Porteña") (1942). Va ser la seva Simfonia núm. 2 ("Elegíaca") (1944), el seu primer èxit conegut.
En 1946-1947 va viatjar als Estats Units amb una beca Guggenheim, on va estudiar amb Aaron Copland a Tanglewood. Tornant a l'Argentina, cofundà la Lliga de Compositors i fou director del Conservatori de la província de Buenos Aires a La Plata (1948-1952; 1956-1958)i professor a la Universitat Catòlica Argentina i la Universitat de La Plata.
Alberto Ginastera va tornar als EUA el 1968 i després viatjà al 1970 a Europa on va viure majoritàriament a Ginebra, prop, en definitiva, d'on es produïa la gran revolució del serialisme i l'atonalisme que l'interessava enormement i que va marcar la seua obra de maduresa.
Entre els seus notables alumnes es trobaren Ástor Piazzolla (que va estudiar amb ell el 1941) o Waldo de los Ríos.
Alberto Ginastera és considerat un dels compositors clàssics llatinoamericans més importants. La crítica va agrupar la seva música en tres períodes (per cert no massa del gust del propi Ginastera: "Nacionalisme Objectiu" (1934-1948), "Nacionalisme subjectiu" (1948-1958) i "Neoexpresionisme" (1958-1983). Entre altres trets distintius, aquests períodes varien en l'ús dels elements musicals tradicionals argentins. Els seus treballs nacionalistes objectius sovint integren els temes folklòrics argentins d'una manera senzilla, mentre que els treballs posteriors incorporen elements tradicionals en formes cada vegada més abstractes. Gran part de les seves obres es van inspirar en la tradició gauchesca, utilitzant aquest personatge, símbol de l'Argentina.
Des dels seus primers passos en la composició, Alberto Ginastera va tenir un enorme interès pels recursos melòdics i rítmics de la música popular argentina evolucionant a un ambient harmònic i contrapuntístic fabulós amb patrons nadius. El seu primer treball significatiu en l'idioma nacional argentí va ser Panambí, Op. 1 (1934-1937), ballet compost el 1935. Va seguir un grup de danses argentines, Op. 2 (1937).
El 1941 va ser l'encarregat d'escriure un ballet per a la American Ballet Caravan. Va ser anomenat Estancia, Op. 8 (1941); la música estava inspirada en les escenes rústiques de la pampa; presentant-se primer una suite de la partitura el 12 de maig de 1943 i el treball complet el 19 d'agost de 1952. Van seguir una sèrie d'obres inspirades en escenes natives, escrites per a diverses combinacions instrumentals, totes inspirades en la imaginació poètica de Ginastera i realitzades amb excel·lents habilitats tècniques. Aviat, tanmateix, va començar a buscar nous mètodes d'expressió musical, marcats per combinacions modernes i, a vegades, dissonants de so, fermentades per ritmes asimètrics. D'aquestes obres, una de les més destacables és la Cantata para América mágica, per a soprano dramàtica i 53 instruments de percussió, Op. 27 (1960), basades en textos apocryphs pre-colombians, lliurement concertats per Ginastera. Es va interpretar per primer cop a Washington, DC, el 30 d'abril de 1961, amb un excel·lent èxit.
Un desenvolupament completament nou en l'evolució d'Alberto Ginastera va venir amb la seva primera òpera Don Rodrigo, Op. 31 (1963-1964), estrenada el 24 de juliol de 1964, al Teatre Colón. En ell va seguir la fórmula general de Wozzeck d'Alban Berg en el seu ús de formes instrumentals clàssiques, com rondo, suite, scherzo i progressions canòniques. El 1964 va escriure la Cantata Bomarzo, per a solistes, narradors i orquestra de cambra, Op. 32 (1964). Va utilitzar el mateix llibret de Manuel Mujica Láinez en la seva òpera Bomarzo, Op. 34 (1966-1967), que va causar sensació en la seva estrena a Washington, DC, el 19 de maig de 1967, pel seu espectacle sense restriccions de violència sexual. Va ser anunciat per estrenar-se al Teatre Colón el 9 d'agost de 1967, però va ser cancel·lat per ordre del govern de la dictadura, per la seva presumpta immoralitat, estrenant-se finalment a Argentina el 1972,. Les dictadures i les avantguardes mai s'han dut bé, recordeu els problemes haguts en les èpoques de Stalin i Hitler amb alguns il·lustres compositors. La partitura de Bomarzo revela innovacions extraordinàries en tècniques serials. La seva última opera Beatrix Cenci, Op. 38 (1971), basada en l'obra de Percy Bysshe Shelley, encarregada per la Societat de l'Òpera de Washington, D.C., i produïda allí el 17 de setembre de 1971, va concloure la seva trilogia operística.
Entre les obres instrumentals de l'últim període d'Alberto Ginastera, el més notable va ser el seu Concerto per a piano núm. 2, Op. 39 (1972), que escoltareu al programa, a partir d'una tonalitat derivada de la famosa obertura dissonant del darrer moviment de la Simfonia núm. 9 de Beethoven.
Com a anècdota cal ressenyar que part de la seua popularitat se li deu al grup de rock progressiu Emerson, Lake & Palmer quan van adaptar el quart moviment del seu primer concert de piano i el van gravar al seu popular àlbum "Brain Salad Surgery" sota el títol "Toccata". Després, Emerson llançarà una adaptació d'una de les peces de la Suite de Danzas Criollas de Ginastera.
-Notes extretes i traduïdes al català de http://www.bach-cantatas.com/Lib/Ginastera-Alberto.htm
