La feina que fan els músics que es dediquen a l'anomenada "música antiga"té un component que, normalment, no veuen qui l'escoltem. Darrere de cada peça hi ha un treball d'investigació, de consulta de fonts variades, de "reconstrucció" de les obres que s'interpreten per tal de tractar d'acostar-se a allò que es va escoltar al temps de la seua composició i primeres execucions.
Normalment no hi ha partitures, en el significat actual de la paraula, ni està proposada la composició del grup instrumental, que cal esbrinar mitjançant una acurada investigació documental, fins i tot cal, en alguns casos, reconstruir un instrument que ja no es fabrica actualment o tractar d'acoblar el so a algun instrument que aproxime el seu so a aquell inexistent.
Eixa tasca fosca, amagada al públic, que els cal fer suposa, de vegades, pràcticament una reconstrucció de la peça musical des de pràcticament zero.
En altres ocasions, com en el cas del disc "El collar de la paloma", cal tirar ma dels coneixements de la música de l'època per tractar d'ajustar-la a les necessitats del projecte. És un treball que s'aproxima enormement al de la composició pura i dura, amb l'agreujament de que cal que les peces, ja enllestides, "sonen" a allò que es suposa que era el so del moment en què es va produir i interpretar per primera vegada.
Carles Magraner porta fent-ho, amb una acurada solvència i sensibilitat, amb els músics que l'acompanyen en cada projecte -que tampoc poden ser normalment mai els mateixos. És una tasca de creació hercúlia que sols alguns músics especialment dotats de la sensibilitat necessària, l'habilitat i enormes coneixements musicals, poden fer.
Carles Magraner i la seua "Capella de Ministrers" porten fent-ho més de trenta cinc anys, amb una qualitat que, afortunadament, ha estat reconeguda arreu del món, amb la concreció d'un enorme grapat de premis i distincions, merescudes, que avalen la qualitat d'una tasca que, moltes vegades, ve acompanyada a l'àlbum amb l'edició de petites o grans monografies per ajudar a situar, als qui escoltem les gravacions, amb la informació suficient per ubicar-nos adequadament en el moment històric i musical de les peces que hi són a la gravació.
Aquest és el cas de l'àlbum de "El Collar de la Paloma", una gravació preciosa, premiada a la categoria de música antiga als prestigiosos Premis del ICMA -un equivalent als Grammy de la música clàssica- amb un so impecable, malgrat que tinc entés que es va gravar fora d'un estudi amb tota la gent present, una tria de músiques que, junt a la suggerent interpretació de la cantant, ens indueix a una immersió sonora encisadora, quasi hipnòtica.
No cal estranyar-se. La trajectòria de Carles Magraner ha fet ja un camí ple d'encerts d'aquest tipus. Més d'una seixantena de gravacions donen fe de la seua enorme tasca.
Moltes gràcies, Carles, per la teua enorme tasca i per recordar-nos que, en esta terra, ja hi havia música i poesia abans de Jaume I.
