La lluita de les dones per un futur sense els problemes, terribles de vegades, que han de suportar en el seu viure diari deuria -DEURIA- ser una lluita en la qual, dones i homes -els homes que tinguen dos dits de front- cal que treballem conjuntament per un futur millor per la HUMANITAT.
Les artistes i les persones que, per raó de la seua activitat, tenen una projecció pública que pot fer que les seues opinions tinguen un ressò major que les emeses per altres persones tenen la "obligació" moral d'opinar sobre alguns temes: és la tasca que, al 1898, va iniciar Émile Zola, propugnant que aquella gent que els qui en aquell moment, es deien "els intel·lectuals", tenien la obligació de lluitar públicament, de manifestar-se obertament, en favor de les causes que opinen que són justes.
L'arribada a la presidència dels EE.UU. del Trump va estar un catalitzador per a que moltes coses socialment rellevants, tant positives com negatives, isqueren a la llum del debat públic. La lluita feminista, impulsada fortament des de feia uns anys pel moviment del "Me Too" va ser l'àrea en la que Roxy Coss va entendre que calia que es manifestara clarament per recolzar la lluita feminista, aprofitant la projecció que, com a destacada música de jazz, jove i amb una trajectòria consolidada però encara creixent,gaudia.
Música destacada, amb una carrera relativament curta en raó de la seua edat, però brillant en trajectòria (ja en té un Grammy a casa), la elecció de Trump va suposar per a ella -com per a moltes persones als EE.UU. i arreu del món- un cop moral molt dur, decebedor, frustrant i va rebel·lar-se contra el corrent social que havia portat a un tal candidat a la presidència del seu país.
Va fundar el 2018 una associació, WIJO (Women in Jazz Organisation) per lluitar contra els problemes, els entrebancs i les agressions que pateixen dones i gent no binària en el seu món artístic. L'associació va tindre una bona acollida i ja acull a varis centenars de persones afiliades. És el seu aspecte d'activista pura.
Però Roxy Coss és una música, i la seua sensibilitat artística també va patir el terratrémol del canvi político-social al seu país. Arran de la manifestació multitudinària produïda a Washington l'any 2017, promoguda pel moviment "MeToo" i moltes organitzacions més, en contra de les polítiques reacionaries de la nova administració, on la Roxy Coss hi va participar, va veure una pancarta que deia "FUTUR IS FEMALE". La frase la va impactar i va pensar que calia que, des de les seues capacitats artístiques, fera palesa la seua reacció: heus ací l'origen del disc que, amb el mateix títol de la pancarta va treure l'any 2028.
La reacció de públic i crítica a l'eixida del disc va ser enormement favorable, impulsant definitivament la seua carrera musical...i posant-la en el primer pla de la lluita feminista. Ella va explicitar eixe caràcter de lluita del disc, amb una portada on esta abillada amb una roba de camuflatge militar i amb uns títols dels temes suficientment expressius. En molts mitjans es va trobar paral·lelisme entre aquest disc i el "We Insist" de Max Roach.
D'intenció engrescadora, segons l'artista, la seua música, enquadrada en allò que es diu "PostBop", el disc té una estructura musical molt treballada, amb la destacada participació del guitarrista Alex Wintz i de la pianista Miki Yamanaka, formant un quintet amb Rick Rosato: al contrabaix i Jimmy MacBride a la bateria.
Esperem que eixa identificació pública amb la lluita feminista no li supose problemes artístics, perquè el que porta fet en els seus discos deixa veure una artista encara per explotar definitivament, segons el meu parer.
