A estes alçades, i amb un recorregit artístic que, com qui diu, començà amb tres anys ;-) , per l'any 1948 (havia nascut el 8 de maig de 1945, a Allentown, Pennsylvania, EUA), presentar Keith Jarret a una audiència mínimament assabentada del món musical resulta absurd.
Caldria
recordar que el seu disc més venut, l'enregistrat a Colònia l'any 1975,
tinc entés que té el rècord del disc més venut de tota la història de
la indústria discogràfica, com a aval de la seua estima per part del públic
melòman.
Havent passat per un bon grapat de les millors escoles de música dels EUA, i per algunes de les més selectes d'Europa, sempre aprenent,
sempre conreant el seu enteniment musical, tant en institucions
dedicades a la música clàssica occidental com al jazz, el seu solatge
artístic és de tal calibre que sembla impossible d'abastar per una sola
persona. Fins i tot es va permetre el "luxe" de renunciar a una estada
amb la mítica Nadia Boulanger per perfeccionar el seu aspecte més
"clàssic", perquè estava ja francament decidit a enfilar una trajectòria
jazzística. En això no sé jo si ho va encertar...
En tot cas, la trajectòria de Keith Jarret va anar passant d'Art Blakey a Charles Lloyd, d'aquest a Miles Davis -breument- per acabar formant els seus propis grups i, molt destacadament, actuant en concerts a piano sols, amb les seues llargues, llarguíssimes improvisacions, que li van donar la seua definitiva cara, el seu definitiu segell personal. En eixe recorregut va anar tocant tots els estils que anaven eixint, amb una destacada incidència en allò que s'anomenà jazz-fussió, enlairat per Miles Davis, fonamentalment
Amb el seu quasi-infinit bagatge de cultura musical, perfectament assimilat i interioritzat, no ha tingut cap problema per tocar a Bach, Barber, Bartok
o Mozart. De tota manera, on ha trobat definitivament la seua elecció
personal més arrelada ha estat en els concerts a piano sol, i les
improvisacions que, arran del famós concert de Colònia de l'any 1975,
ha tingut un bon grapat de successors, afortunadament enregistrats i publicats per la companyia ECM, on el va fitxar el seu fundador i director, Manfred Eicher, com un dels seus primers artistes.
La informació sobre la seua vida i trajectòria es poden trobar en tants llocs que no cal que en pose cap; sols us enllaçaré una preciosa entrevista feta per un periodista de la ràdio pública nord-americana, la NPR,
feta després que els dos infarts de l'any 2018 el retiraren,
definitivament, de l'activitat artística, per haver perdut la mobilitat
de la mà esquerra totalment, i quasi totalment de la mà dreta.
No
és la seua una música per escoltar com a soroll ambiental de fons. La
seua és una música que exigeix de l'audiència atenció, recolliment,
interiorització.
Escolteu el programa, si us plau, amb eixa actitud.
