Ja amb motiu de la presentació del darrer disc del pianista valencià Pau Viguer féiem una reflexió al voltant del paper de les noves eines electròniques en la música actual. La cosa continua -i continuarà, clar- perquè els nous instruments (?) han arribat per quedar-se.
David Pastor està en eixe camí de recerca de nous sons des de fa temps, de fet des de la seua primera provatura amb un grup suís de música electrònica fa ja un grapat d'anys. Però la seua curiositat, unida a la seua versatilitat ("...no m'encaselles en el Jazz, per favor. El Jazz és un dels estils entre els quals en moc, que em mouen" -Cita de la bio a la seua web-) l'ha dut a no deixar d'espigolar en eixe terreny dels nous "artefactes electrònics" que modulen, rectifiquen, matisen... els sons dels instruments tradicionals orgànics o, directament, en creen sons "ex novo".
El terreny és esvarós i molta gent s'ha pegat unes bones batacades en usar/abusar d'eixa ductilitat sense tindre clara la finalitat musical de l'invent: és a dir, què volen aconseguir amb eixes modificacions dels sons tradicionals des d'una perspectiva estrictament musical. No es tracta de fer "sorolls nous" de forma aleatòria, més o menys conscientment improvisada, el que es tracta -o devia tractar-se- és de fer MÚSICA, i per a això cal ser un veritable músic.
En l'actuació que s'escolta a l'àudio del programa, el trio format per David Pastor, que toca, clar, la seua trompeta, però que també manipula teclats i algunes d'eixes noves eines, acompanyat pel teclista José Luís Guart i el bateria Toni Pagés, que utilitza loops i coses per l'estil, eixe excel·lent trio de MÚSICS així, amb majúscules, fa MÚSICA, amb tots els instruments al seu abast, els tradicionals i els altres, per donar nous colors, noves sonoritats, noves vides als instruments convencionals utilitzats. Incloc entre els convencionals al teclat utilitzat, un "venerable" Hammond-B, perquè malgrat ser un "veterà" instrument ja electrònic, el seu so es troba plenament integrat en l'àmbit de les músiques "negres" (jazz, blues, etc.).
L'actuació, gravada en directe al festival Polisònic de Gandia, l'any 2010, amb una excel·lent qualitat sonora, és una mostra de què el David Pastor i els seus companys el que volen fer amb tota eixa "faramalla" electrònica és música, no un soroll sincopat més o menys ballable. En aquest cas de jazz, però com ens diu ell "no els encasellem"...
