Igual que alguns grans balnearis se'n vanen de les qualitats medicinals de les seues aigües, sembla que l'aigua de Sedaví té alguna propietat musical. Pense que a eixe municipi de l'Horta Sud podrien fer-ne un altre balneari per a persones aspirants a excel·lir en la música. Ben pensat ja el tenen, se'n diu SEDAJAZZ i entre la seua abundant collita d'excel·lents músics hi ha un trompeta: s'anomena David Pastor, i encara que no hi va néixer per raons accidentals, la seua infantesa i joventut es va desenvolupar a eixa localitat. I bevent de la seua aigua, clar!
Nascut l'any 1974 a una localitat alemanya, va ser a Sedaví on va rebre les beceroles de la música a la Banda de la Societat Santa Cecília. Va rebre l'ensenyament musical del, segons destaca ell, excel·lent trompetista i pedagog musical Manuel López, familiar seu. Posteriorment va seguir els camins habituals: Conservatoris Superiors de València, de Castelló i el municipal de Barcelona per a, segons diu ell, "etiquetar els seus coneixements" (!).
No es va reduir el seu aprenentatge al saber musical "etiquetat", perquè per allà, per Sedaví, hi era -i encara hi és!- un cordovès establit al poble que, malgrat haver estat criat amb "flamenquitos" ha estat el jazz el seu aliment musical per excel·lència. El contacte amb Francisco Blanco "Latino" va ser, sembla, decisiu per a la definitiva carrera del trompetista David Pastor, coincidint la seua trobada amb les primeres passes d'eixa institució tan fructífera que és SEDAJAZZ.
El trompetista sedavienc va resultar ser un esperit inquiet, i lluny de quedar-se quiet en l'àmbit del jazz o en el seu coneixement d'estils més acadèmics, va espigolar per entremig de totes les músiques que estaven al seu abast, treballant i estudiant amb gent de la més variada tipologia: professors solistes d'il·lustres orquestres internacionals com Jim Pandolfi, de la Metropolitan de Nova York entre altres o Michael P.Mossman i Claudio Roditti entre els solistes de trompeta de jazz...
I arribada l'hora de treballar no hi ha camp que rebutge, car tant li val Presuntos Implicados/Sole Giménez com Michael Bubblé, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Armando Manzanero, Lolita o, evidentment, tota la nòmina (o quasi) de músics de jazz de l'estat destacats i un bon grapat de coneguts solistes internacionals que podreu trobar en la bio de la seua web. Tot això sense oblidar els seus treballs amb orquestres simfòniques vàries. Un "tot-terreny" que, a més, treballa com a professor titular de trompeta de grau superior a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) a Barcelona, on resideix des de fa algun temps, donant-li temps, encara, per dirigir la formació en jazz de l'UJI de Castelló i quatre cosetes més...
Musicalment, la seua ubicació en el jazz és... (?); bé, deixem-ho córrer... Hi ha alguna crítica especialitzada que el situa en el Hard-Bop o el multifacètic camp del Post-Bop. Etiquetes...
El disc que escoltareu al programa s'anomena "Time Lapse" i, tal com expressa el títol, és un acostament a conegudes peces "clàssiques" d'una època, l'època romàntica arribant fins a començament del segle XX: des de Saint-Saëns a Falla o Rodrigo, passant per Lorca, o Satie, amb uns sensibles i respectuosos arranjaments del pianista al disc, Francesc Capella, amb l'acompanyament del contrabaixista Thomas Kent Warburton i tot embolcallat per una sèrie de solistes de l'Orquestra del Royal Opera House del Covent Garden de Londres. Tots plegats acaronen amb una enorme sensibilitat les estimades notes d'unes músiques de segur conegudes per gent no necessàriament oberta a eixe estil de música, adobades amb unes estilitzades intervencions jazzístiques que ni deformen ni emmascaren les notes de la partitura original, acostant-les a públics actuals que s'estimen el jazz.
Un difícil equilibri que resulta virtuós en les mans de David Pastor i els seus companys. Un David Pastor que es llueix en les delicades intervencions jazzístiques... i en les altres.
Però continuarem amb ell al pròxim programa.
