Programa 163
Fa pocs dies, s'hem assabentat de la desaparició de Monserrat Figueras quan, per edat i condicions vocals, encara ens podria haver donat molts i bell fruits.
Model de moltes cantants dedicades a la música antiga i fidel i constant acompanyant del seu espós, Jordi Savall, va treballar no sols el camp de la interpretació i l'ensenyament d'aquest.
Amb enorme entusiasme va fer també un gran treball d'investigació de les músiques anomenades antigues -prèvies a Bach, més o menys- on la impossibilitat d'obtindre models fefaents de la manera d'interpretar en aquells temps eixes obres, fa apassionant el treball per descobrir documentació i esbrinar, d'entre vells papers o dibuixos de l'època, com podria sonar aquella música als seus contemporanis. Igualment va fer, dificultosament per manca de referències, una tasca de recerca del paper de les dones en aquelles músiques què, com és freqüent -massa freqüent en tots els camps- resta soterrat pels prejudicis del masclisme omnipresent.
La seua pèrdua esperem que siga, parcialment almenys, compensada per la seua filla, Ariadna Savall, que apegada al seu mestratge ja ha construït una carrera professional que fa confiar que els ensenyaments de sa mare i mestra no cauran en l'oblit.
Afortunadament una ampla discografia, de la que hem fet una tria en aquest programa com a homenatge, ens compensa en part -sols en part- de la seua pèrdua.
Descanse en pau
