dimarts, 8 de maig del 2012

Brad Mehldau-III. Un directe en solitari

Programa  171

El directe en la música és la veritat de la música. Les gravacions -que no m'escolte Glenn Gould...- són un meravellós succedani que ens pot fer retrobar a qui no varen poder escoltar o quan volem tornar a escoltar eixa interpretació que ens va colpir. Les gravacions "en directe" no són sempre de fiar. Amb molta freqüència es fan gravacions de falsos "directes", cuinats a l'estudi.

El directe de hui, amb un DVD que dona fe de la veritat del directe, ens mostra a un Mehldau en plena maduresa tècnica i, sobretot, artística, amb una sensibilitat que desborda. Està gravat al Festival de Marciac (França), el 2 d'agost de 2006.

El programa el dediquem als estudiants del Lluís Vives, què ens varen fer eixir al carrer per acompanyar-los en les seues manifestacions, salvatgement reprimides per una policia què als qui pentinem (poques ja) canes, ens varen remoure els records d'èpoques què, ai las! -ingenus de nosaltres-, creiem perdudes en el temps. La llibertat mai està conquerida per sempre més.