Programa 261
La història de Clara Josephine Wieck de Schumann és la història, repetida, d'una excel·lent compositora que es va tindre que dedicar, de forma intensiva, a la interpretació per guanyar el sustent de la seua família, en concret dels vuit fills haguts del seu matrimoni amb Robert Schumann, en morir aquest de forma temprana. Això va impedir-li dedicar-se més intensament a la composició.
Les seues composicions, inscrites en l'escola del romanticisme, tenen un enorme lirisme i, òbviament, donada la seua carrera de virtuosa del piano, una notòria dificultat tècnica en alguns casos, encara que el lirisme predomina sobre la tècnica. La seua autoritat en eixe terreny va ser reconeguda el 1878 en ser
nomenada professora de piano (principalment de tècnica interpretativa)
al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes
fins al 1892.
Com a anècdota cal destacar que, com a conseqüència de la insistència de son pare quan era menuda, en començar la seua infantil carrera com a intèrpret, va ser la primera persona -home o dona- que inicià la interpretació de memòria de les obres en concert, sense partitura davant, costum ara habitual en els concerts de solistes.
És coneguda la seua sòlida i llarga amistat amb Brahms, més jove que ella, del qual va ser amiga, mentora i mestra. Eixa relació, en la qual el jove compositor estigué enamorat d'ella sense que hi haguera, sembla, reciprocitat, és una de les històries més comentades de l'anecdotari de la música culta.
