Programa 273
Encara
hi ha gent amb dignitat en aquesta pell de brau. Un d'ells és el gran
artista, músic reconegut com a mestre a tot el món -què, per mantindre
la seua independència artística ha creat el seu propi segell discogràfic-
Jordi Savall, ha renunciat a un premi del ministeri del senyor (?)
Wert, que diuen que ho és d'Educació, Cultura (si?) i Esports. Anem a
callar i a deixar que parle el propi Jordi Savall.
Per animar el programa hem posat algunes peces del seu disc premiat als Grammy del 2010 sobre la família Borja, homenatjada pel Savall en un espectacular disc-llibre amb tres CD i un DVD
Esta és la carta que va enviar el dia 30 d'octubre renunciant al premi.
«Sr. José Ignacio Wert
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
Govern d'Espanya
Distingit Sr. Wert,
Distingits senyors del jurat del Premio Nacional de Música 2014,
Rebre la notícia d'aquest important premi m'ha generat dos sentiments
profundament contradictoris i del tot incompatibles: primer, una gran
alegria per un reconeixement tardà a més de quaranta anys de dedicació
apassionada i exigent de la difusió de la música com a força i
llenguatge de civilització i de convivència i, segon, una immensa
tristesa perquè sento que no puc acceptar-lo sense trair els meus
principis i conviccions més íntimes.
Lamento haver de comunicar-vos, doncs, que no puc acceptar aquesta
distinció perquè la lliura la principal institució de l'estat espanyol
responsable, segons el meu parer, del dramàtic desinterès i de la greu
incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors.
Una distinció que prové d'un Ministeri d'Educació, Cultura i Esports
responsable també de mantenir en l'oblit una part essencial de la nostra
cultura, el patrimoni musical hispànic mil·lenari, com també de
menystenir la immensa majoria de músics que amb grans sacrificis
dediquen la vida a mantenir-lo viu.
És cert que en algunes comptades ocasions he pogut beneficiar-me, en el
decurs de més de quaranta anys d'activitat, d'alguna col·laboració
institucional: la celebració del V Centenari del Descobriment d'Amèrica,
les petites ajudes a rondes internacionals i, recentment, les
invitacions del Centro Nacional de Difusión Musical a presentar els
nostres projectes a Madrid. Però igual que la immensa majoria de músics i
conjunts del país, he tirat endavant sols amb el meu esforç personal,
sense comptar mai amb cap ajuda institucional estable a la producció i
materialització de tots els meus projectes musicals. Massa temps en què
les instàncies del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports que vós
dirigiu continuen sense donar l'impuls necessari a totes les disciplines
de la vida cultural de l'estat espanyol que lluiten actualment per
sobreviure sense una empara institucional ni una llei de mecenatge que
els ajudaria, sens dubte, a finançar-se i consolidar-se.
Vivim una greu crisi política, econòmica i cultural, a conseqüència de
la qual una quarta part dels espanyols es troben en situació de gran
precarietat i més de la meitat dels nostres joves no tenen ni tindran
cap possibilitat d'aconseguir cap feina que els asseguri una vida
mínimament digna. La cultura, l'art i especialment la música són la base
de l'educació que ens permet de realitzar-nos personalment i, alhora,
ser presents com a entitat cultural, en un món cada vegada més
globalitzat. Estic profundament convençut que l'art és útil a la
societat i contribueix a l'educació dels joves, i a elevar i enfortir la
dimensió humana i l'espiritual de l'ésser humà. Quants espanyols han
pogut, alguna vegada a la vida, escoltar en directe les músiques sublims
de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i Tomás Luis de Victoria?
Potser alguns milers de privilegiats que han pogut assistir a algun
concert dels ben pocs festivals que programen aquesta mena de música.
Però la immensa majoria, mai no podran beneficiar-se de la fabulosa
energia espiritual que transmet la divina bellesa d'aquestes músiques.
Podríem imaginar un Museu del Prado on tot el patrimoni antic no fos
accessible? Doncs això passa amb la música, perquè la música viva sols
existeix quan un cantant la canta o un músic la toca; els músics són els
veritables museus vivents de l'art musical. És gràcies a aquests que
podem escoltar les 'Cantigas de Santa María' d'Alfons X el Savi, els
'Villancicos' i 'Motetes' dels segles d'or, els 'Tonos Humanos y
Divinos' del Barroc… Per això és indispensable donar als músics un mínim
de suport institucional estable, perquè sense aquests el nostre
patrimoni musical continuaria dormint el trist son de l'oblit i la
ignorància.
La ignorància i l'amnèsia són la fi de tota civilització perquè sense
educació no hi ha art i sense memòria no hi ha justícia. No podem
permetre que la ignorància i la manca de consciència del valor de la
cultura dels responsables de les més altes instàncies del govern
d'Espanya erosionin impunement la dura tasca de tants músics, actors,
ballarins, cineastes, escriptors i artistes plàstics que detenen el
veritable estendard de la cultura i que no mereixen sens dubte el tracte
que reben, car són els veritables protagonistes de la identitat
cultural d'aquest país.
Per tot plegat, i amb profunda tristesa, us reitero la renúncia al
Premio Nacional de Música 2014 i espero que aquest sacrifici s'entengui
com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes i pugui,
potser, servir de reflexió per a imaginar i construir un futur més
esperançador per al nostre jovent.
Crec, com deia Dostoievski, que la bellesa salvarà el món, però per
això cal poder viure amb dignitat i tenir accés a l'educació i la
cultura.
Cordialment us saluda,
Jordi Savall
Fundació Centre Internacional de Música Antiga
Camí de la Font, 2 · 08193 Bellaterra»
Per animar el programa hem posat algunes peces del seu disc premiat als Grammy del 2010 sobre la família Borja, homenatjada pel Savall en un espectacular disc-llibre amb tres CD i un DVD
