Programa 303
Com molts anys, comence la temporada amb el Tete Montoliu, persona a la que professe una enorme admiració. Decididament soc "fan" d'en Tete .
Com vaig comentar en un dels darrers programes de la temporada passada, en Tete va deixar escampat al llarg del món un grapat enorme de gravacions, la majoria fetes en petites gravadores o que resten als arxius de ràdios i televisions dels llocs més insòlits.
Com el negoci de la música és com és i la estampació d'un CD és hui en dia d'un cost ínfim, la majoria de les grans distribuïdores que, per absorció, compra, liquidació o coses així, s'han fet menjat aquells petits peixets, s'estan dedicant a regirar els calaixos i treuen a la llum tresors perduts, restes de naufragis què, amagats sota el mar de milers de gravacions, brillen de bell nou amb els nous suports i tecnologies. Segurament el cas més emblemàtic és la reedició que Sony va fer de les gravacions de Glenn Gould, exhaurides feia temps i reeditades per a goig dels melòmans.
La música del programa de hui és un d'eixos petits tresors perduts. Es tracta del disc anomenat originalment, i no em pregunteu per què, "A spanish treasure", on el Tete Montoliu acompanyat per un contrabaixista nordamericà, Rufus Reid i el bateria japonés Akira Tana fa un repàs a tota un sèrie de clàssics del jazz i de la música popular nordamericana.
Gravat el 21 de juny de 1991 a un local japonés de Tokio, un Tete de 58 anys, en plena maduresa i control dels recursos del seu art ens mostra com, si es té la suficient inspiració, no hi ha música, per vella que siga, que no sone com acabada de fer. S'hi inclou una originalíssima versió del "All blues" de Miles Davis que sona diferent, potser, pels instruments utilitzats -el clàssic trio- en lloc de la formació del "Kind of blue".
