Programa 319
Quan una persona neix tocada per la màgia de l'art, sembla que tot siga fàcil per a d'ella. La persona al a qual li dediquem el programa de hui, la violinista Anne Sophie Mutter és un d'eixos éssers que varen néixer tocats per les muses de la música.
Els seus paren varen adonar-se'n d'això ja de ben jove i no va cursar els estudis convencionals, sinó que la varen dedicar al estudi de la música des dels cinc anys. Els resultats no es varen fer esperar massa temps i, després de passar per varis professores i professors de violí, el seu talent va fer que es fixara en ella, ni més ni menys, que Herber von Karajan que la va fer debutar als tretze anys amb la Filharmònica de Berlin i la va imposar com a violí solista en la seua orquestra, trencant tots els motlles que hi havia a tan venerable institució; era la primera dona que ocupava un lloc a l'orquestra i, a més a més COM A PRIMER VIOLÍ!!, no sense enfrontaments amb el "statu quo" de la vella orquestra.
Però el seu virtuosisme, després que el mateix Karajan li triara el seu primer Stradivarius, car considerava que aquella doneta no es mereixia tocar amb un violí qualsevol. No va fallar-li l'ull al mestre, i dos o tres anys després, va abandonar l'orquestra per començar una carrera com a solista que hui, amb 52 anys quan escric estes ratlles, continua sense haver tingut cap moment d'hores baixes. Casada dues vegades, enviduà del seu primer marit -amb el qual va tindre un fill i una filla- i es va casar després amb André Previn el 2002 del qual es va divorciar el 2006, però amb el qual manté una bona amistat i exceŀlents coŀlaboracions artístiques.
En l'actualitat té dos Stradivari i dos violins moderns més fets per encàrrec i amb ells va pegant voltes al món incansablement per a delícia de melòmans.
Però la seua activitat no es limita a la interpretació. Agraïda al mestre Karajan, que va creure en ella des de que era una xiqueta i li va ajudar, ha creat una fundació on "conrea" futures figures del violi, fonamentalment, i amb els quals va fent actuacions sota el nom de "The Mutter Virtuosi" tornant així el caliu que el vell mestre li va donar quan ningú la coneixia.
L'anècdota del seu aspecte, que comente al programa, és una faceta més de la seua forma d'entendre la relació entre la vida i l'art. Allò de que a les seues actuacions vaja feta "un pinzell" i que els muscles estiguen a l'aire, ella l'argumenta diguent que "li agrada sentir a la seua pell la vibració del violí i li ajuda a mantenir-lo millor, més fermament". Siga veritat o pose, el fet és que la seua manera de presentar-se ha fet escola i hui en dia gent jove com la Hillary Hann o Janine Jansen, primeres figures de la novíssima generació de dones violinistes, segueix les seues petjades en allò que fa a la presència a l'escenari.
Siga com siga, la seua mestria no ha estat mai posada en dubte i, esperem que siga així fins els anys dels anys per a gaudi dels i les amants de la música.
