Programa 346
La producció discogràfica de la gent de Sedajazz al llarg de l'any 2015, lamentablement (o, millor dit, afortunadament) ha desbordat el temps d'emissió d'aquest programa i hui anem a posar música dels dos discos que tenia per publicar.
El primer dels discos és d'una cantant,Thaïs Morell, guitarrista i compositora, nadiua de la ciutat brasilera de Curitiba, que el 2015 ha publicat el seu segon disc en solitari, "Amaralina", on, com va fer al seu primer disc "Cancioneira", publicat fa un parell d'anys, no es dedica a fer el tòpic disc que s'espera d'una cantant brasilera. Ben al contrari, sense perdre eixe aire màgic dels músics brasilers sap, com una esponja, agafar els aires de tots els països que ha recorregut al llarg i ample del món i els re-interpreta amb una veu càlida i ben timbrada. Fins i tot fa un duo amb el nostre Carles Dénia, on el nostre cantaor interpreta en valencià una cançó de Rafa Arnal i Carles Murillo. Hi ha també una cançó popular en castellà, musicada per García Lorca. Varietat, com veieu.
Aproximadament la meitat de les cançons són de la seua autoria. Cal recordar que la Thaïs va intervindre en un dels discos més bonics fets per la gent de Sedajazz, "Brasiliana". Al disc, gravat, a poc a poc, al llarg de quasi tot el 2015, hi intervenen el baixista Ales Cesarini, el pianista valencià Albert Palau i prop d'una quinzena més de la gent de Sedajazz. Un disc on el jazz és com una mena d'aroma que es mescla amb l'esperit musical de la Thaïs Morell.
El segon dels discos no diré que és un disc sorprenent per la formació (guitarra i contrabaix), una conjunció que, si bé no és totalment original en quant al so si ho és per la seua concepció musical. Un ambient càlid, relaxat, selecte -si em permeteu la paraula- és el que es respira al llarg del disc. Jazz de cambra li anomenen ells. Els músics, Fabio Zambelli a la guitarra i Matt Baker al contrabaix -que resideix a València fa ja uns quants anys- es coneixien des de l'any 2004 a Londres, on varen tocar junts en un grup de jazz d'avantguarda. Varen separar els seus camins i ara, per sort per a nosaltres, s'han retrobat a València i han tret aquest disc "Train to Loveno", esmentant un petit poblet que li resulta suggeridor al guitarrista italià.
La seua música resulta poètica i evocadora, dolça i agradable a l'oïda, amb composicions conjuntes de tots dos que quadren, perfectament, amb la definició que ells mateix donen de "Jazz de cambra". Música "perfecta" en allò que respecta a la interpretació i enormement suggeridora. Per a escoltar en un ambient relaxat, deixant que les seues notes ens penetren i ens envolten. Un treball excel·lent que la gent de Sedajazz no ha deixat escapar.
Els dos discos esmentats hui i tots els altres emesos en aquest programa humil, per esta emissora humil, mereixerien una millor i més extensa difusió. Esperem de les fades que sembla han entrat als locals on hi han "els qui manen", es recorden amb més assiduïtat de l'esforç que es fa ací al costat, a Sedaví, i es puguen sentir prompte en àmbits més extensos. La programació d'aquest estiu del 20é Festival de Jazz de València ens fa ser una miqueta optimistes. Que siga per a bé!
