Programa 361
L'any 2001 va marcar el 75é aniversari dels naixements de Miles Davis i John Coltrane. Herbie Hancock va tractar de fer una mena d'homenatge girant amb un quintet basat en la seua banda V.S.O.P. amb alguns canvis. La qüestió que aquesta gira proposava, en la qual es va gravar el disc que escoltareu -evidentment una tria, què he fet tractant de que les peces foren les més representatives, donada la durada del programa- és la següent: Cal reviure aquells sons o bé tractar de avançar pels camins marcats per aquells genis sense cap nostàlgia?
La resposta la donareu els qui escolteu el nostre programa o el concert complet ací. De les vàries actuacions gravades, sembla que algunes varen ser decebedores però la que escoltareu, gravada a Toronto el 25 d'octubre del 2001, ha quedat com una fita en la recerca de nous camins del jazz.
La llista de músics és enlluernadora:
Herbie Hancock — piano
Michael Brecker — tenor saxo
Roy Hargrove — trompeta
John Patitucci — contrabaix
Brian Blade — bateria
Però, en essència, tot i la reelaboració, de vegades radical, de les velles melodies, l'idioma predominant és el de Miles.
Malgrat l'excel·lent treball de tots els instrumentistes, jo destacaria fonamentalment el treball, sovint brillant,del saxo tenor Michael Brecker, fanàtic devot de Coltrane, músic que havia ja passejat per tots els gèneres musicals i al qual dedicarem el següent programa. La seua interpretació del "Naima", de Coltrane, és una demostració tècnica de saxo tenor insuperable, a part d'alenar una inspiració netament "coltraniana". Cal destacar també la peça "D-Trane", autoria del propi Brecker, on es pot escoltar una interpretació feta amb tota l'ànima.
Un dels discos que cal escoltar per entendre l'evolució del jazz.
