dijous, 4 de juliol de 2019

Un proletari de la música: Ximo Caffarena

Programa 473

Hi ha músics que treballen dalt d'un escenari sols -evidentment amb assajos previs- i la cara dels quals és super-coneguda.

Hi ha, en canvi, d'altres, que s'estimen més treballar de valent, innovar o conservar, segons els casos, una música. I hi ha gent que s'estima la seua terra i ho fa palès quan fa la seua música a base de regirar en vells calaixos, o en la veu trencada de la gent gran que encara recorda les velles melodies que els acompanyaren en la seua infantesa i que un cert concepte de "modernitat" treballa per a que s'obliden. El Ximo Caffarena és dels primers.

I no és que no haja gaudit d'una certa -i sempre limitada a certs àmbits- popularitat, però el que ell ha fet tota la seua vida és treballar la música, ser un "obrer de la música".

Tant  se li ha donat tocar pasdobles en la festa d'un poble com actuar en un gran estadi. Al capdavall el que ell ha volgut sempre és viure fent música. Però no qualsevol música, sinó -a ser possible- la música de la terra, de la seua terra. Com a membre i fundador d'Al Tall o fent música per a infants, amb velles i volgudes melodies, o acompanyant com un excel·lent professional que és a Maria del Mar Bonet o al Cor Universitari de València, la cosa era treballar, guanyar-se el pa amb allò que s'estima: fer música.

Encara tinc per casa un vell, vellíssim LP, d'un grup anomenat "Ximo, Pere y Cia"  on, evidentment, el Ximo era el Caffarena, fent el pop en valencià d'aleshores. Sempre en valencià i defensant el nostre patrimoni.

Això l'ha dut també a fer algun que altre llibre de recollida de material musical de la Valldigna, programació per a nanos, amb el seu amic i ex-company d'"Al Tall", Vicent Torrent, segurament tots dos els millors musicòlegs del folklore valencià que hi ha en l'actualitat.  I mil coses més que quasi ningú sap.

I moltes vegades a l'ombra, acompanyant, fent arranjaments per altres o amb cançons pròpies com el conegudíssim "Cant dels Maulets",  de la seua època d'estada a "Al Tall" què, n'estic segur, quasi ningú l'associa amb el seu nom; és una cançó més del poble i això segur que li agrada, què passarà de generació en generació, com eixes que ell re-descobreix.


I mentrestant, des de ben jove, fent jazz, com el que anem a escoltar al disc que repassem el programa de hui, acaronant acuradament, amb l'universal estil del jazz, eixes velles i volgudes melodies:

Ximo Caffarena Quartet. Folken Jazz. Sedajazz Records (Verkami)

Les joves generacions han tingut, i espere que per molts anys, en ell, un referent en allò que toca a la música del País Valencià.