Programa 485
A hores d'ara ja no és cap secret que el jazz ha arribat a tots els racons del món, més o menys occidentalitzat. Dintre d'aquest camp està, sobretot, el Japó, on hi ha fa temps reconegudes figures d'aquest estil de música.
El maridatge del jazz amb tots els estils possibles és imparable, fins al punt que, de vegades, resulta difícil catalogar com a jazz una certa música. És això bo o roin? No sabria dir-ho. Em conforme amb que els resultats obtinguts tinguen una bona qualitat musical.
L'artista que aneu a escoltar, amb la veu i amb la música, lletra i arranjaments, pròpies en moltes de les peces d'aquest disc, n'és un exemple claríssim del que acabe de dir.
En efecte, Youn Sun Nah és de nacionalitat coreana, nascuda a Seül, de família molt dedicada a la música i què, en un cert moment, la va empentar a anar a Paris a completar la seua formació des d'una perspectiva diferent a la que havia tingut al seu país nadiu. L'anada a Paris va ser decisiva en la seua orientació cap el jazz.
Al disc que escoltareu al programa podreu tindre constància de dues coses. L'una és la seua impecable assimilació del llenguatge jazzístic. L'altra la capacitat d'esta música d'incorporar músiques de molts camps, per exemple, l'inici del disc, que dóna títol a l'àlbum "LENTO", és una peça de Alexander Scriabin, amb lletra de la pròpia Youn Sun Nah, hi ha també una peça popular coreana, arranjada per ella i fins i tot una altra d'un grup rocker (Nine Inch Nails), per acabar'ho d'arrodonir. Tot adobat amb una clara influència de la "chanson" francesa. Per cert, al seu desé i darrer disc "Immersion", té fins i tot una versió en "scat" de l'Asturias de Albéniz!!
Amb una límpida veu de soprano, perfectament afinada, acaronadora i suggerent, el disc, que ja té sis anys, és el tercer dels deu que en té gravats. Com dic al programa, esta dona olora a "Grammy" a no massa tardar.
