Programa 493
Voluntàriament, estic posant darrerament una sèrie de músics al programa què, malgrat que alguns puristes, fa alguns anys, hagueren renegat una mica d'ells, hui en dia ningú li'ls nega la seua "afiliació" als rengles del jazz. Per mi, ja sabeu que opine que, senzillament, és bona música i prou. Sense etiquetes.
El músic que aneu a escoltar hui no és cap novençà, enguany ha fet els 60 anys, va començar a pujar-se als escenaris als 15 i porta vora una vintena de discos ja editats. El problema és que, fins fa no massa anys, en que aparegueren algunes gravadores europees que varen fixar-se en estes persones, al mercat -fora dels seus països d'origen- no arribaven les seues gravacions.
Nguyên Lê, de pares vietnamites, però nascut a França l'any 1959, guitarrista i baixista elèctric, ha corregut per tots els camins de la música y coŀlaborat amb gent de quasi tots els mons de la música, excepte de la clàssica. Les influències hi són, de forma destacada. Però, lògicament, les seues arrels també es fan de notar i l'aire "orientalitzant" es destaca de forma nítida en la seua producció musical.
Potser un altre dia posem altra gravació d'aquest home però, les dates manen ;-) i la música que aneu a escoltar al seu "Songs of Freedom" és molt amable. Es tracta de versions de peces molt conegudes de la música pop i rock dels darrers quaranta o cinquanta anys, entre les què podeu trobar a Lennon i McCartney, Janis Joplin, Stevie Wonder, Jimmy Page i Bob Marley, del qual, a més, agafa el títol del disc, "Songs of Freedom", títol que va utilitzar en una de les seues gravacions el jamaicà i al què el Nguyên Lê li reconeix una important influència "espiritual".
Al programa, per raons d'espai, hem obviat alguna composició del propi Nguyên i petites improvisacions què poden ser una certa guia de com "pensa musicalment".
Solvència instrumental, claredat d'idees musicals, decidida voluntat d'integrar el seu patrimoni cultural i respecte a les peces interpretades, que ell declara que han format part de la seua educació musical, són les coses que aneu a escoltar al programa. Un disc gravat al 2011 que no ha perdut, no pot perdre, actualitat, per raó de la intenció del disc.
