dijous, 5 de març de 2020

Jazz desde Extremadura: Javier Alcántara

Programa 503

Afortunadament, la música de jazz ha assolit un caràcter universal que impregna tot el panorama de la música, fonamentalment, occidental. A l'estat espanyol hi ha molta, moltíssima gent que la conrea, en molt casos, de forma excel·lent, tant en la seua vessant més característica com en les seues fórmules de "maridatge" amb gèneres  diversos, més o menys arrelats al territori.

El cas de Javier Alcántara, músic del qual teníem notícia però no discos, n'és un dels què treballen el gènere amb amor, solvència i...bons resultats, si aquests es concreten en discos com el que hui podem escoltar al programa.

Tercer disc d'una prevista trilogia, segons hem pogut llegir, el treball està plantejat de forma molt musical i molt intel·ligent. Partint del títol del disc, "IKIGAI, suite", paraula japonesa que ve  a significar, més o menys, "coses què tenen un valor en la vida" , el músic extremeny elabora una obra en forma de suite, segon ell la titula. Amb una estructura en la qual un petit tema inicial, que es pot escoltar a la primera peça del disc, es desenvolupa al llarg de tot el treball, amb ambients variats que reflecteixen, al meu parer, diferents estats d'ànim, el resultat final és una obra rodona, ben acabada. Una peça molt en la tradició més ortodoxa de la música: tema i variacions.

Però, i és ací on rau l'excel·lència del disc, la construcció dels temes es fa partint, no del lluïment dels solistes en solos més o menys afortunats, per altra part excel·lents en aquest cas, sinó dels desenvolupaments que el tema inicial indica i que donen lloc a les diferents parts de la "suite".

Disc intel·ligent, fet amb una enorme cura per la forma musical, sense escarafalls innecessaris del solistes ni estridències "innovadores". Una música que a mi em resulta com cristal·lina, transparent, però molt eficaç tant per arribar a qui l'escolta com per crear un ambient, coherent al llarg de tot el disc, que t'envolta, que t'agafa.

Dels membres de la banda, tots ells d'un excel·lent nivell, jo destacaria, a més del compositor i -supose- arranjador, Javier Alcántara, el sòlid i sensible treball del pianista, Pablo Romero, i la presència de dos músics portuguesos, un d'ells fent de la veu un instrument estricte, amb vocalitzacions impecables i ben engastades, Joao David Almeida, i l'harmonicista, Gonçalo Sousa, amb un instrument què, més usat al món del blues té alguns il·lustres representants en el jazz, empasta molt bé en el conjunt, supose que gràcies als encertats arranjaments.

Una excel·lent troballa. que espere ampliar si puc aconseguir algun dels discos anteriors de l'Alcántara i la Short Stories Band.