dijous, 9 de desembre de 2021

Un jazz...sense improvisacions: Nicolai Kapustin

 Programa 573

 

La música de fusió jazz-clàssica de Nikolai Kapustin ha guanyat atenció fora de Rússia, en part a causa de la gran novetat de la música russa amb influència del jazz.

Nascut a Ucraïna i mort a Moscou (22 Novembre 1937 – 2 July 2020), va ser marcat per la influència jazzística; li agradava eixa música des de la seva adolescència i la conreava alhora que estudiava al Conservatori de Moscou.

Malgrat això, més que "tocar", "interpretar" és la paraula correcta, i el "jazz"(?) de Kapustin sempre ha estat d'un tipus peculiar: no improvisa sinó que ho escriu tota la música, de la primera a la darrera nota. La seua "interpretació" jazzística, no reflecteix la pràctica habitual d'elaborar material preexistent o original i improvisar sobre ell. El contingut de jazz que escoltem aquí no resideix en la forma o fins i tot en el llenguatge melòdic sinó en el ritme.

Una crítica que se li ha fet a Kapustin és que et pots imaginar la seua música sense els ritmes de jazz, tocats sense ni una mica de "swing". Kapustin tindria resposta per a això. Rebutja l'etiqueta de compositor de jazz, argumentant que la seva música és clàssica, pura i senzillament. Que totes i cadascuna de les notes de les seues composicions, han estat imaginades, construïdes i arrodonides al seu cap i després escrites, nota a nota, al paper pautat.

El seu coneixement del jazz és ampli, i part de l'encant de la seua música és escoltar tots els estils de jazz en desfilada a la seua obra. L'alè preferit sol ser el ragtime i l'stride, sense perdre da vista les novetats que a la música clàssica es produïren a la primera meitat del segle XX. Art Tatum sembla ser el músic que va quedar enganxat a l'orella de Kapustin, però també un piano més modern fins a Dave Brubeck i fins i tot la música lounge, pasant per Oscar Peterson i fins i tot Keith Jarret i...també Rachmaninoff, Gershwin, Chopin o algunes gotes de rock.

Totes estan superposades amb harmonia cromàtica i artificis contrapuntístics, dintre de la més pura tradició de la música "de conservatori". La densitat general de la seua música és impressionant.  

Els pianistes i els músics occidentals en general han començat a conèixer i ocupar-se de les obres de Nicolai Kapustin a partir de la caiguda del teló d'acer i el compositor què escoltem és del tot convincent. És una sort tenir enregistrades moltes de les seves obres en interpretacions del propi autor per "entendre" la seua idea musical. Afortunadament, la seua abundant obra, de més de 150 títols, abasta, llevat de l'òpera, pràcticament totes les modalitats de la música de cambra i orquestra.

Afortunadament, a la xarxa podreu trobar abundants exemples de la seua obra, si el petit tast que us he fet vos ha provocat curiositat.

Un "melting pot" de difícil definició, que agradarà (o no) a aquells amb un estat d'ànim especulatiu a l'hora de considerar el problema de la conciliació de la música clàssica i el jazz.

Del programa de hui m'agradaria destacar la interpretació del prestigiós Trio Arbós d'una de les seues composicions per a trio de cambra.