dijous, 8 de juny del 2023

La mil cares d'una música: Gorka Hermosa i els Blanchard String

Programa 637


La música que escoltareu al programa té una llarga i il·lustre tradició. Mozart, per exemple, es va "plagiar" amb la Marxa Turca i la Simfonia 40. Haendel era molt freqüent que aprofitara "retalls" seus per completar les seues òperes o obres vàries. L'excés de treball que, afortunadament per a ells, tenien, els obligava a treballar moltes vegades amb problemes de temps i recorrien a eixa pràctica. Pràctica legítima, car eren les seues obres les que "reutilitzaven" amb canvis de ritme, orquestració, etc.

Gorka Hermosa en té ja un ample catàleg d'obres escrites malgrat la seua relativa joventut. Hi ha les peces curtes, les cançons, podríem dir, però té també composicions per a conjunts de cambra variats i altres per al seu instrument, l'acordió, i orquestra o conjunts de composició variable, com vàreu poder comprovar fa dos programes.

El programa de hui va d'això. Ell, com a compositor, fa arranjaments originals de velles peces. En eixa tasca intervé no sols la inspiració de les peces de base sinó també la seua tasca com a arranjador, una feina en la qual el domini tècnic musical, els coneixements teòrics i, evidentment, la seua inspiració també, ens fan aparéixer obres velles amb una cara nova, amb un nou aspecte que, segurament, inclòs instintivament en l'obra original, ix a la llum amb els arranjaments efectuats sobre aquella base.

El catàleg compositiu de Gorka Hermosa és ja, a hores d'ara, prou abundant per a què, en plantejar-se un projecte com aquest, tinga material de sobra sobre el que treballar.

La nova, i preciosa, cara que algunes de les seues obres ,-inclosa la "imprescindible" "Gernika", ens mostren al treball fet amb els Blanchard Strings, resulta brillant, encisador. Això lligat al seu llenguatge musical que, essent contemporani, no resulta difícil de copsar per una audiència variada, heterogènia, dona com a resultat un disc que en eixir a la llum va tindre una enorme acceptació al món musical i que li va suposar una mena de "consagració definitiva" al seu prestigi, farcit de premis i distincions arreu del món, i no sols en la seua especialitat acordionística.

L'oportunitat de què, en una conversa telefònica, ens explicara la gènesi i intenció del projecte, farà de l'escolta de hui, n'estic segur, una experiència molt agradable.

I... continuarà...