Les paraules no són prou, ja ho sé, però és l'única cosa que molta gent tenim, amb ràbia i impotència, per demanar que el carnatge que està ocorrent no sols ja a Gaza com a situació més destacada, sinó a tota Palestina, s'ature.
Torne a maleir als dirigents israelians -encara que ja sé que hi ha gent dintre d'Israel que està protestant per esta
bogeria- però també als qui, com els governs del món occidental i
"democràtic", amb esment destacat del dels Estats Units de Nord Amèrica,
estan fent rics als fabricants d'armes amb l'abundant sang palestina,
sense que se'ls moga ni un pèl del cap.
No sé quant de temps
durarà aquesta salvatjada, que m'avergonyeix com a membre de l'espècie
humana. Tan sols espere que, quan es puga, quan algun dirigent mundial
amb una mica de dignitat ho decidisca, es jutge a aquests assassins per les
salvatges accions que estan fent.
Esta
vegada, pense, la situació és tan extremada, tan evident, gràcies al
sacrificat treball de periodistes -entre els quals es compten més
morts també que en cap guerra recent anterior- que ningú podrà creure
les mentides com les escampades a la segona guerra d'Iraq, quan Aznar, sense despentinar-se i amb veu campanuda va dir: "Em poden creure, a l'Iraq hi han 'armes de destrucció massiva'".
Com diu Llach:
"Assassins de raons, de vides; que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us perseguesquen les nostres memòries".
Que aixina siga
