Amy Marcy Cheney, coneguda a la història de la música com a Amy Beach va néixer l'any 1867 a Nou Hampshire i l'època va marcar la seua vida.
Nascuda en una família que es podria qualificar de benestant, amb aspiracions, la precocitat musical de la xiqueta va fer que, malgrat les reticències dels seus pares de què es dedicara a la música, molt més enllà de resultar un "adorn" per a la seua promoció a la recerca d'un bon marit, va provocar que la seua peripècia vital resultara un poc paradoxal.
Pianista excepcional, als sis anys ja va fer una primera actuació privada. La seua mare va ser la primera mestra. Va tindre alguns estudis posteriors més a l'adolescència, sempre impartits a sa casa per coneguts professors per no considerar oportú els pares que anara a llocs com un conservatori o semblant que poguera "comprometre"el seu "prestigi social". Als set anys ja va fer un exitós concert en un àmbit privat, però que va ser reflectit en algun diari local assenyalant-la com a "nena prodigi" i fins i tot li varen arribar proposicions de fer una gira, proposta que els seus pares varen rebutjar; una decisió que, posteriorment, agrairia Amy.
Als setze anys ja va actuar amb l'auditori de Boston i, dos anys després, amb divuit anys, ja va ser la solista que va cloure el darrer concert de la temporada 1884-1885 de l'Orquestra Simfònica de Boston, amb un gran èxit.
Un poc després, encara amb divuit anys, es va casar, en un matrimoni se suposa que arranjat per la família ,amb un prestigiós cirurgià... vint-i-quatre anys més gran que ella i conegut personatge de l'alta societat de Boston. Les circumstàncies de l'època varen portar a que el seu espòs, afeccionat a la música, però molt apegat a les convencions socials del moment, li prohibira fer actuacions en públic, limitant-se estes a dos o tres a l'any i sempre en actes de tipus "caritatiu o social". Amb el matrimoni va agafar el cognom del marit i el va mantindre ja tota la seua vida.
L'educació estrictament catòlica i el caràcter submís de l'Amy varen fer que, al llarg de tot el temps que va viure el marit i com que tampoc podia assistir a classes fora del domicili conjugal, estudiara, de forma autodidacta i amb la utilització de diversos manuals de coneguts compositors europeus, tota la teoria musical al seu abast, dedicant tots els seus esforços a la composició, activitat no sols permesa, sinó encoratjada pel seu marit. La mateixa Amy Beach reconeix que eixa època li va resultar profitosa des del punt de vista de la composició.
Al programa de hui escoltarem, com a peça central, un excel·lent concert per a piano i orquestra, escrit entre els anys 1898-1899, és a dir, a l'època en què estava reclosa a casa amb el seu marit, a part d'algunes petites peces que ens mostren una sensibilitat i un bon gust que les fa encisadores.
Al pròxim programa del Camins de la Música escoltaren més coses d'esta dona, car la lleugera pinzellada d'este programa no n'és prou per a copsar la seua qualitat i importància.
Ací podeu escoltar una selecció de peces seues.
