Programa 729
Si en altres èpoques el centre de la innovació es trobava a Europa, fonamentalment a Alemanya i França, és evident que, en aquests moments i, sobretot, al segle XXI, el lloc on s'està treballant més en el camp de la renovació musical és, de forma evident, els Estats Units d'Amèrica. L'existència d'un bon grapat d'universitats i altres institucions, d'entre les quals la més coneguda -evidentment- és la Berklee School què, amb la seu central a Boston, té els tentacles escampats arreu del món (un d'ells a València) i si bé el jazz és un gènere d'especial interès als Estats Units, és ben cert que també l'anomenada "clàssica" està rebent d'enllà unes enormes espentes per a la seua renovació, amb una notòria presència de dones. La música que escoltareu a este programa, i al que ve, neix del treball, la inspiració i l'esperit d'espentar els límits dels sons musicals cada cop més enllà d'una jove compositora nascuda a la localitat de Greenville l'u d'agost de 1982, té ara, per tant, quaranta-tres anys... i ja quatre Grammys i un Premi Pulitzer (la persona més jove i dona en rebre'l) anomenada Caroline Shaw Soprano, violinista, compositora i arranjadora, i encara que el seu camp de composició es decanta preferentment al gènere vocal, el seu ja enorme catàleg inclou, a part de la seua col·laboració amb un variat grup d'agrupacions vocals, de cambra, orquestral i de bandes sonores, treballa també amb gent del blues, hip-hop, reggae i pop. En aquest darrer camp no em puc deixar de comentar que la majoria dels arranjaments del disc "Motomami" de Rosalía (una persona realment atípica en el món de la música de masses) són seus. Però també, per exemple, ha escrit obres per encàrrec de mites de l'Ópera com la Renée Fleming o Anne Sofie von Otter, amb la qual s'ha gravat un disc. M'interessa ressaltar, sobretot, el seu treball en la utilització de la veu. Fundadora i membre de l'octet vocal mixt Roomful of Teeth (del qual podeu escoltar ací el disc guanyador del Grammy 2024) el seu tractament de la veu, amb sospirs, murmuris, petits recitatius amb variacions absolutament originals, unes dissonàncies absolutament precioses i una utilització de les paraules que els fa encaixar en la música com una nota més i no com a suport del text, donen com a resultat uns sons originals i absolutament encisadors. No deixa, òbviament, d'utilitzar les eines que l'electrònica musical actual dona als músics d'ara, però, com a excel·lent compositora i arranjadora que és, l'efecte no deriva en una presència evident d'aquestes tècniques, en canvi, la integració perfecta fa que el que l'oient percep es, simplement, música. Amb sonoritats sorprenents, potser, per a les oïdes poc propícies a la renovació musical, però que donen un color molt personal a les seues composicions sense eixir-se'n -aparentment- del "cànon" tonal. Una figura absolutament calidoscòpica de la qual escoltarem hui un parell de peces i el pròxim programa altres, més centrades a la música instrumental. Al de hui sonarà l'esmentada guanyadora del premi Pulitzer, "Partita per a huit veus" i altra, anomenada, "Narrow Sea", on la línia argumental és l'aigua en diverses situacions. Dues delícies. Espere que gaudiu amb la seua escolta.
Si en altres èpoques el centre de la innovació es trobava a Europa, fonamentalment a Alemanya i França, és evident que, en aquests moments i, sobretot, al segle XXI, el lloc on s'està treballant més en el camp de la renovació musical és, de forma evident, els Estats Units d'Amèrica. L'existència d'un bon grapat d'universitats i altres institucions, d'entre les quals la més coneguda -evidentment- és la Berklee School què, amb la seu central a Boston, té els tentacles escampats arreu del món (un d'ells a València) i si bé el jazz és un gènere d'especial interès als Estats Units, és ben cert que també l'anomenada "clàssica" està rebent d'enllà unes enormes espentes per a la seua renovació, amb una notòria presència de dones. La música que escoltareu a este programa, i al que ve, neix del treball, la inspiració i l'esperit d'espentar els límits dels sons musicals cada cop més enllà d'una jove compositora nascuda a la localitat de Greenville l'u d'agost de 1982, té ara, per tant, quaranta-tres anys... i ja quatre Grammys i un Premi Pulitzer (la persona més jove i dona en rebre'l) anomenada Caroline Shaw Soprano, violinista, compositora i arranjadora, i encara que el seu camp de composició es decanta preferentment al gènere vocal, el seu ja enorme catàleg inclou, a part de la seua col·laboració amb un variat grup d'agrupacions vocals, de cambra, orquestral i de bandes sonores, treballa també amb gent del blues, hip-hop, reggae i pop. En aquest darrer camp no em puc deixar de comentar que la majoria dels arranjaments del disc "Motomami" de Rosalía (una persona realment atípica en el món de la música de masses) són seus. Però també, per exemple, ha escrit obres per encàrrec de mites de l'Ópera com la Renée Fleming o Anne Sofie von Otter, amb la qual s'ha gravat un disc. M'interessa ressaltar, sobretot, el seu treball en la utilització de la veu. Fundadora i membre de l'octet vocal mixt Roomful of Teeth (del qual podeu escoltar ací el disc guanyador del Grammy 2024) el seu tractament de la veu, amb sospirs, murmuris, petits recitatius amb variacions absolutament originals, unes dissonàncies absolutament precioses i una utilització de les paraules que els fa encaixar en la música com una nota més i no com a suport del text, donen com a resultat uns sons originals i absolutament encisadors. No deixa, òbviament, d'utilitzar les eines que l'electrònica musical actual dona als músics d'ara, però, com a excel·lent compositora i arranjadora que és, l'efecte no deriva en una presència evident d'aquestes tècniques, en canvi, la integració perfecta fa que el que l'oient percep es, simplement, música. Amb sonoritats sorprenents, potser, per a les oïdes poc propícies a la renovació musical, però que donen un color molt personal a les seues composicions sense eixir-se'n -aparentment- del "cànon" tonal. Una figura absolutament calidoscòpica de la qual escoltarem hui un parell de peces i el pròxim programa altres, més centrades a la música instrumental. Al de hui sonarà l'esmentada guanyadora del premi Pulitzer, "Partita per a huit veus" i altra, anomenada, "Narrow Sea", on la línia argumental és l'aigua en diverses situacions. Dues delícies. Espere que gaudiu amb la seua escolta.
I la pròxima setmana més...
