Programa 181
El món de la música està ple de versions, és a dir, d'interpretacions d'una òpera, una cançò, una simfonia,...per part de diversos intèrprets.
Però la música és efímera i desapareix al mateix instant en què està interpretant-se. Sols al segle XX, amb l'arribada de la possibilitat de retindre els sons gravats, es va fer realitat el somni de saber com interpretava una peça determinada un intèrpret concret. I a partir d'ací venen les discussions de la gent afeccionada a una música, siga la que siga, sobre la correcció de la seua "puresa", "ortodòxia" o moda.
Als temps actuals, impulsats, em sembla de mig a mig, tant per l'inquietud de la gent del ram com per la pressió de la indústria, s'han generalitzat les gravacions de peces clàssiques per part d'intèrprets que no treballen habitualment eixe gènere. I al contrari
En aquest cas és un intèrpret habitual de jazz i rock, Larry Coryell, qui s'atreveix amb Vivaldi i interpreta le seues famoses Quattri Stagioni. Per a gustos, els colors...
Ja em direu que vos sembla.
