dijous, 26 de novembre del 2015

Nicanor Zabaleta: la renovació en l'arpa

Programa 315

De vegades un instrument perd popularitat o, fins i tot, desapareix, tant perquè un altre nou reemplaça la seua sonoritat o perquè les modes també hi són al món dels instruments.

En el cas de hui anem a parlar d'un intèrpret que li va donar nova vida, nou alé, al seu instrument, l'arpa, posant-lo de bell nou en primer pla de l'actualitat musical. Aquest home va ser Nicanor Zabaleta, una persona que, esmentant a Bécquer, va treure l'arpa del racó on les modes l'havien posat, després d'haver tingut èpoques d'esplendor.

Fins i tot, i com va fer Narciso Yepes amb la guitarra, afegint-li quatre cordes més, el nostre personatge li va afegir un altre pedal a l'arpa de concert. Encara que els seus gustos anaven més bé per la música barroca per una part -Bach i Haendel, sobretot- i la música de caire nacionalista espanyol que aleshores estava de moda (Turina, Falla, López-Chávarri,...)  la qual adaptava al seu instrument, la seua popularitat va fer que molts compositors contemporanis escriviren partitures per a ell i el seu instrument, renovant el repertori.

Nascut a Donosti el 7 de gener de 1907 i mort a Puerto Rico el 31 de març de 1993, va tindre el típic inici en que son pare, músic, li regalà un dia de menudet, un arpa d'un antiquari i Nicanor s'enamorà d'ella, estudiant primer a Madrid i després a París el 1925, on el conreu de l'instrument es mantenia prou vigent en la moda i els conservatoris. Allí va fer el seu primer concert l'any 1926 sent el començament d'una prolífica carrera que el va dur arreu del món fent concerts primerament a les dues Amèriques, del nord i del sud i després per tot el món, fins que la malaltia li va guanyar la partida fent el seu darrer concert mesos abans de la seua mort.

Malgrat que els seus gustos anaven per on hem dit, la seua inquietud musical el portà a arribar a fer, patrocinant-lo, un concurs de composicions per arpa i música electrònica, que guanyà el compositor israelià Josef Tal.

Encara que la seua petjada sembla que no ha ha estat seguida per estes terres amb la fortuna que ell va tindre, el seu testimoni, preservat en un bon grapat de gravacions, pot ser gaudit en l'actualitat