Programa 316
No és la primera vegada que portem al nostre programa al pianista i compositor francés Claude Bolling.
Nen prodigi que als 14 anys ja dirigia el seu propi grup de jazz, va tindre ocasió de treballar amb els més grans i mantingué una bona amistat ni més ni menys que amb Duke Ellington, del qual va gravar -l'únic que ho ha fet, a part del propi Ellington i amb el vist-i-plau del seu fill- la seua primera suite, Black, Brown and Beige.
Als programes que teniu enllaçats al començament podeu trobar algunes de les suites composades pel Bolling, escrites i pensades per a ésser interpretades junt amb solistes clàssics de nomenada, en una fórmula que ha repetit vàries vegades sempre amb bona acollida per part de públic i crítica. En aquesta ocasió anem a escoltar la que va escriure per i interpretar amb el consagrat pianista polonés, nacionalitzat nord-americà Emmanuel Ax. Es tracta de dues Suites per a dos pianos i acompanyament jazzístic proporcionat pels acompanyants del trio de Bolling l'any 1989.
Com de costum la música és enormement agradable d'escoltar i amb una sorprenent capacitat per fer endinsar-se al seu món jazzístic a l'Emmanuel Ax, el qual val a dir que no s'ha amagat mai per fer "experiments", acompanyant per exemple durant un temps al violoncel·lista Yo-Yo Ma.
Poc més que afegir. Seieu tranquil·lament i escolteu estes dues suites per a dos pianos què són un exemple perfecte de la música que ens agrada posar. Música que tracta d'unir els dos mons musical (jazz i clàssica) que alguns puristes volen separar de forma radical. Recordeu la famosa frase d'Ellington: "No hi ha més que dues classes de música, la bona i l'altra"
