Programa 312
El món del jazz, com tota la resta de l'estructura social, és fonamentalment masclista. Algunes dones no es resignen a que tot continue igual i fan valdre la seua vàlua per tractar de trencar eixe anomenat "sostre de vidre" que fa que les dones no puguen arribar tan alt com la seua categoria artística demana.
La Terri Lyne Carrington és una d'eixes dones que lluita, amb totes les seues forces, per demostrar no sols la seua categoria professional sinó que tracta d'obrir totes les finestres que pot per ajudar a eixir per elles a altres dones de una alta categoria professional, però que, per les estructures masclistes que dominen el món del "music bussines", no aconseguixen arribar al gran públic.
Òbviament sense una gran categoria professional no es pot aconseguir trencar eixes tanques que s'oposen a l'avanç de les dones.
D'una enorme precocitat i de família de músics, als sis anys ja tenia una gran formació per a la seua edat. Després d'haver passat par alguns instruments, definitivament el seu pas - als 11 anys- per la coneguda Berkelee School, sota el mestratge de Jack De Jonette, el seu domini del instrument i la seua capacitat musical general eren ja elogiades tant pel seu mestre com per molts altres professionals amb els quals va tindre oportunitat de tocar al llarg dels seus anys més joves. Amb els anys, ha tornat a la Berklee, però esta vegada com a professora.
La música que aneu a escoltar al programa de hui pertany als seus dos primers discos. El primer és "Real Life Story", de l'any 1989, nominada per als Grammy en la categoria de primer disc editat en solitari, gravat amb músics com Carlos Santana, Grover Washington Jr.,
Dianne Reeves, Wayne Shorter, Patrice Rushen, John
Scofield, amb els quals havia gravat o treballat ja alguna vegada.
El segón disc del qual aneu a escoltar música és l'anomenat "Jazz is a Spirit", on varen coŀlaborar Herbie Hancock, Gary Thomas i Wallace Roney entre altres. L'èxit de l'àlbum va ser fulminant, amb ra, com podreu escoltar.
