Programa 371
De Coleman Hawkins crec que ja varem dir prou al "post" anterior.
Hui anem a limitar-se a posar música de la part final de la seua vida, treta de dos discos representatius de la seua darrera etapa: At Ease With Coleman Hawkins (1960) i Coleman Hawkins - The Hawk Relaxes (1961)
Són dos discos plens de precioses balades, agradables d'escoltar, ignorant les modes del jazz, per una part, i les exigències comercials per l'altra.
Malgrat que la col·lecció en la que es varen publicar era un intent de la casa PRESTIGE de recuperar mercat, quan ja la moda del jazz era Ornette Coleman o John Coltrane i el free-jazz i, per altra part, el Rock-and-roll es feia en el gros del mercat de la música popular, la maduresa de Coleman Hawkins, ja vorejant la seixantena (recordem que va morir l'any 1969 als 64 anys) li va fer acceptar el desafiament i es va gravar un quants discos senzillament per gaudir ell i, evidentment, tots els què els escoltaren després com nosaltres.
Una música tranquil·la què, lluny de la de consum com a música de fons, allò que diríem música ambiental per a grans magatzems, és una excel·lent col·lecció de balades conegudes i reconegudes, velles balades escoltades mil i una vegades en les veus més variades, que s'havien convertit en "clàssics" que tothom podia escoltar gaudint d'un excel·lent jazz sense estridències però sense deixar-se dur per la banalitat.
Es podria dir que formen part d'una mena de testament musical del mestre entre els mestres del saxo...i no sols del saxo.
