Programa 387
Disc: Sonic.Art Saxophone Quartet - Philip Glass & Michael Nyman Works for Saxophone Quartet
La formació d'un quartet de saxòfons, sent aquesta una configuració per a la qual no hi ha repertori "clàssic" ( l'instrument es va inventar a mitjans del XIX ), denota un amor per la música contemporània, per les avantguardes. També un esperit inconformista. Les bandes militars i els circs i, més concretament, els pallassos, van popularitzar l'instrument fins que es va incorporar a músiques com el "jazz" i el "blues" per a assentar-se com un dels sons més recognoscibles de la música contemporània.
El Sonic.Art Saxophone Quartet es va fundar el 2005. En aquest temps s'han fet un lloc en els calendaris de les millors sales de concerts i han col·laborat amb molts compositors que han contribuït a engrandir el repertori. Integren el quartet Ruth Velten (saxo soprano), Alexander Doroshkevich (saxo alt), Annegret Schmiedl (saxo baríton)i el saxo tenor l'ocupa Adrian Tully, en una barreja de nacionalitats que es varen trobar a Berlin, tirant endavant el projecte.
Tornant al repertori del disc, tenim en ell tres obres, dues de Glass i una de Nyman. Escoltarem una de cadascú, no hi ha temps per a més, deixant arraconada l'adaptació de la música de "Mishima" per ser més popular.
El quartet per saxofons de Philip Glass és una cosa posterior a "Mishima" i va ser escrita pel seu autor el 1995, primer com un concert per a quartet de saxòfons i orquestra i, gairebé immediatament, reduïda per la seva interpretació exclusivament pels vents. Consta de quatre moviments. El primer d'ells presenta una d'aquestes característiques melodies del seu autor que semblen quedar inacabades quan entren en el cicle de repeticions. No obstant això, i aquest és el gran mèrit d'aquest tipus de música, després d'unes quantes iteracions, veiem el conjunt en perspectiva i tot encaixa. Tot i ser un moviment d'uns cinc minuts de durada, no és en absolut uniforme es poden distingir fins a sis seccions independents dins del mateix sent la cinquena una variació de la melodia inicial. El segon moviment del quartet és pura energia i està ple de sentit jazzístic. Probablement és una de les obres de Glass més properes a l'estil de Terry Riley un poc lluny del Philip Glass més popular. També ens sembla molt encertada la inclusió d'aquesta obra en aquest moment del disc ja que és la transició perfecta cap al següent autor, Michael Nyman, amb una manera d'escriure què té punts en comú. El tercer moviment del quartet ens mostra un d'aquests moments d'inspiració de Glass en els quals encerta amb la tecla justa i ens ofereix una melodia excepcional. Tancant el quartet, tenim un últim moviment amb un estil plenament "nymanesc", especialment si ho comparem amb alguns quartets de corda del compositor britànic.
Les "Songs for Tony" van dedicades pel músic al seu mànager i gran amic mort al començament de 1993. L'obra sembla condemnada a ocupar un segon pla per culpa de la seva existència "aïllada" com peça independent al marge d'un disc o una banda sonora i relegada a aparèixer en discos com aquest, en què es combinen obres de diferents autors. Una llàstima perquè mereix millor sort. Cadascun dels moviments funciona com una cançó en la qual els instruments del quartet gaudeix de paper solista com si d'una ària operística es tractés. El primer moviment és una joia plena de ritme de la qual sorgeix una melodia intensa. És, en realitat, una transcripció d'una obra composta un any abans per Nyman titulada "Mozart on Mortality". El segon moviment és una adaptació d'una de les composicions de la banda sonora d' "El Piano", últim gran contracte que Tony Simmons va aconseguir per Nyman abans de morir. El tercer moviment és una lenta i emotiva peça que el compositor tenia guardada per a una ocasió especial i va ser rescatada per aquest memorial. Tancant l'obra tenim una composició que el músic va escriure just després de rebre la trucada telefònica que li comunicava la mort de Tony, en un to prou lúgubre, perfectament explicable.
Tant Glass com Nyman són autors més que consagrats però les obres incloses en el disc d'avui no són les més habituals dels seus repertoris (sí que ho seria "Mishima" en la seva versió per a quartet de corda) per la qual cosa ens sembla una recomanació molt interessant. El quartet de saxòfons és una agrupació al so del qual no estem massa acostumats però que cada vegada inspira més autors per escriure les seves obres en aquest format.
