Filla
d’un fuster i d’una bugadera, Sarah Vaughan (27 de març de
1924, a Newark, Nova Jersey/ Hidden Hills, Califòrnia, d'abril
de 1990) va créixer amb un amor per la música i l'espectacle. Va
guanyar un concurs de talents que es va celebrar a l'Apollo Theater
de Harlem l’any 1942 amb la seva interpretació de "Body
and soul" , on va començar la seva carrera de cant, encara que,
prèviament, havia aprés musica, piano i orgue a l’Església
Baptista el seu barri a Newark i els seus pares també en sabien de
música. Va treballar amb bandes com Earl Hines i Billy Eckstine
abans de convertir-se en un exitosa artista solista que es va
relacionar amb el pop i el jazz.
El
1944, Vaughan va deixar Hines per unir-se a la nova banda d'Eckstine.
També treballaven amb Eckstine el trompetista Dizzy Gillespie i el
saxofonista Charlie Parker, que van inciar llavors una nova forma de
jazz, el be-bop. La Vaughan va sentir-se immediatament atreta pel nou
estil i es va convertir en «LA veu» del be-bop.
Després
de treballar breument amb John Kirby va convertir-se en artista
solista prenint el nom de "Sassy" com a comentari sobre el
seu estil a l'escenari i "The Divine One" per un DJ a
Chicago, sobrenom que es va quedar consolidat per referir-se a ella.
Va cantar èxits com "Misty" (1957) i "Broken-Hearted
Melody" (1959), que va vendre més d'un milió de còpies.
Després
de la dècada de 1950, en canviar els gustos musicals la Vaughan ja
no produïa grans èxits, però va romandre com a intèrpret popular,
sobretot quan cantava en directe. Davant d'una audiència, el seu
lliurament emocional, rico en vibrato, rang vocal de tres octaves i
una tècnica de «scat» cautivadora van ser encara més atractius.
Enregistraments
posteriors de Vaughan inclouen interpretacions de les cançons dels
Beatles i de la música brasilera, amb gran èxit de vendes, encara
que may va abandonar el jazz, sobtetot en les actuacionsen directe.
Vaughan va guanyar el seu primer Grammy gràcies al seu treball amb
Michael Tilson Thomas i la Filharmònica de Los Angeles en Gershwin
Live! (1982).
Al
llarg de la seva carrera professional, Vaughan va ser reconeguda com
una cantant i intèrpret supremament dotada. Va ser convidada a actuar
a la Casa Blanca i a llocs com el Carnegie Hall, va obtenir un Grammy pel
treball de tota una vida en 1989 i va ser seleccionada per unir-se al
Jazz Hall of Fame en 1990. També va rebre una estrella al Hollywood
Walk of Fame.
Però,
sobretot, el seu cant ha superat la prova del temps i hui, gràcies a
les seues innumerables gravacions, podem gaudir de la seua veu. No se
n’oblideu d’ella encara que la seua fama no siga ara tan gran com la
de les seues companyes Billie Holliday i Ella Fitzgerald.
Aconselle
fer una cerca en youtube i gaudir de la seua música.
