Francisco Mignone (Sao Paulo 3 de setembre de 1897 Rio de Janeiro 19 de
febrer de 1986), fou un compositor, director d'orquestra i professor. Va ser
també un notable pianista (tant solista com acompanyant).
Va estudiar al Conservatori de Sao Paulo i a Milà, amb una beca, arribant a contactar amb el mismíssim Verdi. Com a professor va ensenyar, i dirigir un temps, a l'Escola Nacional de Música de Rio de Janeiro entre 1933 i 1967, que ell va fundar.
Encara que molt influenciat per la moderna
escola de composició italiana, Francisco Mignone també sentia gran
atracció per la música popular . Va compondre obres en aquest estil en els seus començaments sota el pseudònim de Chico Bororó.
Cal observar que molta de la producció musical erudita de Francisco Mignone està inspirada en la música popular (els seus Valss d'Esquina, per
exemple) i en el folklore. En moltes de les seves obres va utilitzar motius indígenes brasilers.
Com a compositor, és un dels més importants del Brasil, amb més de mil obres catalogades. En el seu repertori trobem música de diversos gèneres i en diferents estils. Va compondre òperes (O contractador de diamants, O innocent, etc.); ballets d'inspiració folklòrica (Maracatu de Chico-Rei, Quadros amazònics, etc.); poemes simfònics (Suite brasilera, Cant sesteiro, etc.); música de cambra i coral, així com bandes sonores per a pel·lícules.
En la seva obra per a piano es pot verificar una magnífica tècnica de les possibilitats sonor-tímbriques d'aquest instrument,
així com una notable creativitat i un espontani
domini de l'estructura formal.
Francisco Mignone tenia una predilecció especial pel vals, arribant a
compondre més de cent (són famoses i molt apreciades les seves
col·leccions de Valsas d'Esquina, Valsas Choro i Valsas Brasileiras per a piano).
Aquesta circumstància, així com l'excel·lència demostrada per Mignone
en aquest gènere, van portar al poeta brasiler Manuel Bandeira a anomenar-li "El Rei del Vals" al Brasil.
