No és la primera vegada que en aquest programa es pot escoltar un producte d'eixos etiquetats com a "rock-simfònic". Una mostra venia d'Holanda i l'altra éra "cassolana".
En aquest cas, però, no parlem d'un grup que versiona(?) amb millor o pitjor encert, música de compositors "clàssics", sinó que anem a escoltar música que, amb cinquanta anys a l'esquena, va realment "inventar" amb composicions pròpies un gènere que marida, crec que amb prou d'encert i sobre una base de rock, l'esperit del jazz, concretament del free-jazz fonamentalment, i de la música acadèmica més d'avantguarda. Tot això interpretat, també, amb una barreja instrumental on hi ha els, llavors, nous instruments elèctrics/electrònics, amb d'altres tradicionals de percussió, vibràfon, etc. i vents, de fusta i metall, aconseguint una sonoritat que, encara hui, sona fresca i innovadora.
Robert Fripp (16 de maig de 1946, Wimborne Minster, Dorset, Anglaterra) és un músic que continua donant concerts que, com ha fet aquest darrer mig segle, no sonen gens convencionals.
L'any 1969 va muntar un petit grup de músics i, amb un enorme treball d'estudi, tragué a llum un disc anomenat "In The Court Of The Crimson King", on l'ambició i la necessitat de fer altres coses de les que ell i els seus companys havien estudiat al conservatori, i amb tres formacions diferents per a tres discos consecutius -una constant al llarg de la seua carrera- va trasbalsar el món del rock amb una música que, amarada d'esperit rocker, es botava les línies de l'etiquetatge convencional industrial i acadèmic, oferint un producte realment nou, interessant i que va marcar un camí de forma molt personal que altres han recorregut amb més o menys fortuna artística.
Al llarg de l'any següent, 1970, va treure altres dos discs que junt amb el ja anomenat formen una autèntica pedra miliar on la gent que al món rocker ha tractar d'"eixir-se'n del carrilet" ha tingut un mirall on reconèixer-se i inspirar-se.
Com que la carrera de Robert Fripp/King Crimson és, encara ho és, llarga i variada, i la seua música no encaixa massa en els "motlles" d'aquest programa, no em vaig a estendre fent més que aquest programa, almenys per ara. De tota manera, els innovadors sempre tindran ací una petita finestra on treure un moment el cap per a que la gent conega, almenys, la seua existència.
Al programa de hui aneu a escoltar petites mostres dels tres discos esmentats: "In The Court Of The Crimson King", "Lizard" i "In The Wake Of Poseidon". Tres discos en 12 mesos, més o menys, que marcaren el camí, amb més originalitat i qualitat, generalment, d'altres experiments contemporanis que volien eixir-se'n també de la dicotomia "Beatles/pop"/"Rolling/R&B" que la industria imposava llavors, però que o bé es decantaven per l'espectacularitat (Emerson,Lake & Palmer) o per la renovació del pop ("Roxy Music"), com a exemples significatius de les branques més reconegudes popularment d'aquesta innovació musical al món del Rock&Roll,
Afortunadament a les webs més conegudes, com YouTube, hi ha abundant material del Robert Fripp (King Crimson ha estat sempre ell i els que ell triava per a acompanyar-lo en cada projecte).
Sobre les lletres, en aquests discos de Pete Sinfield, no comente res perquè, primer, crec que no sempre són massa interessants i, sobretot, perquè allò que procure destacar en aquest programa són els aspectes musicals, i les parts vocals solen estar també treballades musicalment amb el mateix nivell i criteris estètics de la resta de la peça.
